Què és la Declaració Universal dels Drets Humans

La Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH), és un document global on els països acorden certa igualtat i llibertat que protegeix els drets de tota persona a qualsevol lloc del món. Així tots podem viure les nostres vides amb el dret a no patir cap mena de discriminació racial, ètnica, cultural, religiosa o d’estatus social.

A més, aquest tractat ha estat inspiració per promulgar noves lleis sobre els  drets humans  arreu del món, per aconseguir la pau i la igualtat.

Història dels Drets Humans: Els drets de les persones

La II Guerra Mundial va ser un dels conflictes més violents i humiliants que hem patit els humans al llarg de la història. Milions de persones van morir i moltes altres van perdre casa seva o van morir de gana.

Aquests fets van impulsar que  50 nacions es reunissin a San Francisco, l’any 1945 , fundant el que avui coneixem com l’Organització de les Nacions Unides (ONU), per promulgar la pau mundial i evitar guerres futures.

Textualment, l’acta constitutiva d’aquest organisme internacional que va entrar en vigència el 24 d’octubre del 1945, diu: “Nosaltres, la gent de les Nacions Unides, estem decidits a  protegir les generacions futures de les desgràcies de la guerra, la qual dues vegades a la nostra vida ha produït un patiment incalculable a la humanitat”.

Carta Internacional de Drets Humans de l’ONU

Aquesta és una declaració poderosa que comprèn un conjunt d’instruments sobre els drets humans  que han proclamat les Nacions Unides en diferents moments:

  • Declaració Universal de Drets Humans, que va ser engegat el 10 de desembre de 1948.
  • Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PÏDESC) entra en vigor el 3 de gener de 1976.
  • El Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP), el qual es va implementar el 23 de març del 1976.
  • Protocols facultatius: Protocol Facultatiu del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics; Segon Protocol Facultatiu del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (destinat a abolir la pena de mort) i el Protocol Facultatiu del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. 

Aquests últims són instruments addicionals als tractats de drets humans, els quals estableixen procediments que s’annexen al tractat principal o en desenvolupen aspectes particulars. Els Estats tenen com a responsabilitat respectar, protegir i complir, tots els drets que es recullen a la Carta Internacional.

Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP)

Aquest és un tractat multilateral que  reconeix els drets civils i polítics de tota persona  i on s’estableixen els mecanismes a seguir per protegir-los i garantir-los. A l’article primer es diu que:

  • “Els estats es comprometen a promoure el dret a la lliure autodeterminació i a respectar aquest dret. També reconeix els drets dels pobles a disposar, comerciar i posseir lliurement els seus recursos i riqueses naturals.”

Va entrar en vigor el 23 de març del 1976 i el 2012 va ser ratificat per 167 països.

Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC)

Aquest és un pacte que consagra els drets socials, econòmics i culturals. Estableix  obligacions dels Estats que es relacionen amb el seu compliment . En aquest, es reconeix el dret que té tota persona de gaudir d’un nivell de vida adequat pel que fa a alimentació, vestimenta i vivenda.

Va ser adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 16 de desembre de 1966 i va entrar en vigor el 3 de gener de 1976.

La Declaració Universal de Drets Humans de 1948

Va ser escrita  per representants de tot el món  per tal que fos un ideal comú per a tots els pobles i nacions, sense distinció de raça, color, religió, sexe, idioma, opinió política o qualsevol altre índole. Protegeix les persones de qualsevol origen nacional o social, pertinença a una miniria nacional, naixement o situació econòmica. A la Declaració, s’estableixen una sèrie de drets humans fonamentals que s’han de complir i protegir a tot el món, de fet, la podem trobar en més de 500 idiomes.

En aquest document es recullen 30 articles que especifiquen drets humans que es consideren bàsics i imprescindibles per a tota persona. En el seu article 1 diu:  

  • “ Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència, han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.”

A partir d’aquest i en els articles següents, es va desenvolupant aquesta premissa, especificant a què tenen dret totes les persones.

Pots consultar el Preàmbul i els 30 articles dels Drets Humans al final d’aquest article.

Els Drets Humans són Universals, Indivisibles i Interdependents

Els drets humans estan  vinculats entre ells i són inseparables,  és a dir, no es poden separar o fragmentar. Ja siguin drets civils, socials, econòmics, polítics o culturals, cal comprendre’ls com un sol conjunt.

Diem que són universals, indivisibles i interdependents perquè reconeixen tots els éssers humans sense cap mena d’exclusió i perquè si es priva l’accés a qualsevol d’aquests drets, la resta es veuran afectats de manera negativa com a conseqüència.

Per a què serveixen els Drets Humans

Els drets humans són un  mitjà important de protecció per a totes les persones. L’objectiu és garantir que tots tenim les mateixes condicions bàsiques, de manera que puguem desenvolupar el nostre potencial protegint la dignitat humana.

Aquests drets col·lectius ens donen el poder de parlar i desafiar el maltractament rebut, també si aquest pateix autoritats públiques. Ja que són els mateixos Estats els responsables de la creació de lleis i mesures que garanteixin el compliment dels Drets Humans.

Llibertats, valors humans, ètics i morals dels drets fonamentals

Els drets humans són una classe especial de dret, que té el propòsit de  protegir certs valors  que es relacionen amb una persona, com són la llibertat de pensament, comportament, capacitat d’elecció, especialment en el camp dels valors que ens permeten actuar i decidir en funció de les nostres conviccions, sempre que no afectin els drets i les llibertats d’altres persones.

Conveni Europeu de Drets Humans

Conegut també com a “Convenció Europea de Drets Humans” i que va entrar en vigor el 1953, té com a objectiu  protegir els drets humans i les llibertats fonamentals  de tota persona que és sotmesa a la jurisdicció dels Estats membres, actualment 47 països, i permet un control judicial en relació amb aquests drets de manera individual.

El Conveni conté drets reconeguts que protegeixen la igualtat, la llibertat d’expressió, el dret al treball, la seguretat social, l’educació, els drets de col·lectius discriminats i que pateixen violència, entre altres.

Tribunal Europeu de Drets Humans (CEDH) a Estrasburg

El Tribunal Europeu amb seu a Estrasburg és un tribunal internacional, independent i imparcial encarregat de resoldre violacions de drets humans. Està destinat a sotmetre a judici, possibles infraccions dels drets que es troben al Conveni Europeu de Protecció dels Drets Humans, de les Llibertats Fonamentals i als seus Protocols per part de tots els Estats del Consell d’Europa.

Un cop esgotat, sense èxit, els recursos judicials disponibles a qualsevol jurisdicció d’un Estat membre, podem presentar una denúncia contra aquest Estat per violació del conveni davant del CEDH.

Preàmbul i els 30 articles dels Drets Humans

Preàmbul

Considerant que el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món,

Considerant que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat; i que s’ha proclamat com l’aspiració més elevada de tothom l’adveniment d’un món on els éssers humans, deslliurats del temor i la misèria, puguin gaudir de llibertat d’expressió i de creença,

Considerant que és essencial que els drets humans siguin protegits per un règim de dret per tal que les persones no es vegin forçades, com a últim recurs, a la rebel_lió contra la tirania i l’opressió,

Considerant també que és essencial de promoure el desenvolupament de relacions amistoses entre les nacions,

Considerant que els pobles de les Nacions Unides han ratificat en la Carta llur fe en els drets humans fonamentals, en la dignitat i el valor de la persona humana i en la igualtat de dret d’homes i dones; i que han decidit de promoure el progrés social i millorar el nivell de vida dins d’una llibertat més àmplia,

Considerant que els Estats membres s’han compromès a assegurar, en cooperació amb l’Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans i les llibertats fonamentals,

Considerant que una concepció comuna d’aquests drets i llibertats és de la més gran importància per al ple compliment d’aquest compromís,

L’Assemblea General

Proclama aquesta Declaració Universal de Drets Humans com l’ideal comú a assolir per a tots els pobles i nacions amb el fi que cada persona i cada institució, inspirant-se constantment en aquesta Declaració, promoguin, mitjançant I’ensenyament i l’educació, el respecte a aquests drets i llibertats i assegurin, amb mesures progressives nacionals i internacionals, el seu reconeixement i aplicació universals i efectius, tant entre els pobles dels Estats membres com entre els dels territoris sota llur jurisdicció.

Nacions Unides

Articles

  • Article 1: Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
  • Article 2: Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició. A més, no es farà cap distinció basada en l’estatut polític, jurídic o internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona, tant si és independent com si està sota administració fiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania.
  • Article 3: Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.
  • Article 4: Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: I’esclavitud i el tràfic d’esclaus són prohibits en totes llurs formes.
  • Article 5: Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.
  • Article 6: Tota persona té el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica.
  • Article 7: Tots són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció per la llei. Tots tenen dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una tal discriminació.
  • Article 8: Tota persona té dret a un recurs efectiu prop dels tribunals nacionals competents que l’empari contra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts per la constitució o per la llei.
  • Article 9: Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament.
  • Article 10: Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinacio dels seus drets i obligacions o per a l’examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal.
  • Article 11:
    1. Tots els acusats d’un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocència fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic, en què hom li hagi assegurat totes les garanties necessàries per a la seva defensa.
    2. Ningú no serà condemnat per actes o omissions que en el moment que varen ésser comesos no eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc no s’imposarà cap pena superior a l’aplicable en el moment de cometre el delicte.
  • Article 12: Ningú no serà objecte d’intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili o la seva correspondència, ni d’atacs al seu honor i reputació. Tothom té dret a la protecció de la llei contra tals intromissions o atacs.
  • Article 13:
    1. Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat.
    2. Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.
  • Article 14:
    1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se’n.
    2. Aquest dret no podrà ser invocat contra una persecució veritablement originada per delictes comuns o per actes oposats als objectius i principis de les Nacions Unides.
  • Article 15:
    1. Tota persona té dret a una nacionalitat.
    2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat.
  • Article 16:
    1. Els homes i les dones, a partir de l’edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per motius de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família. Gaudiran de drets iguals pel que fa al casament, durant el matrimoni i en la seva dissolució.
    2. Nomes es realitzarà el casament amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos.
    3. La família és l’element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l’Estat.
  • Article 17:
    1. Tota persona té dret a la propietat, individualment i col_lectiva.
    2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva propietat.
  • Article 18: Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l’ensenyament, la pràctica, el culte i l’observança.
  • Article 19: Tota persona té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres.
  • Article 20:
    1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d’associació pacífiques.
    2. Ningú no pot ser obligat a pertànyer a una associació.
  • Article 21:
    1. Tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà de representants lliurement elegits.
    2. Tota persona té dret, en condicions d’igualtat, a accedir a les funcions públiques del seu país.
    3. La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat de l’Estat; aquesta voluntat ha d’expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret o per altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot.
  • Article 22: Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir, mitjançant l’esforç nacional i la cooperació internacional, segons l’organització i els recursos de cada país, la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat.
  • Article 23:
    1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l’atur.
    2. Tota persona, sense cap discriminació, té dret a salari igual per igual treball.
    3. Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social.
    4. Tothom té dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus interessos i a afiliar-s’hi.
  • Article 24: Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.
  • Article 25:
    1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d’atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat.
    2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència especials. Tots els infants, nascuts d’un matrimoni o fora d’un matrimoni, gaudeixen d’igual protecció social.
  • Article 26:
    1. Tota persona té dret a l’educació. L’educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L’ensenyament tècnic i professional es posarà a l’abast de tothom, i l’accés a l’ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius.
    2. L’educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l’enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
    3. El pare i la mare tenen dret preferent d’escollir la mena d’educació que serà donada als seus fills.
  • Article 27:
    1. Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic.
    2. Tota persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries o artístiques de què sigui autor.
  • Article 28: Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius.
  • Article 29:
    1. Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat.
    2. En l’exercici dels drets i les llibertats, tothom estarà sotmès només a les limitacions establertes per la llei i únicament amb la finalitat d’assegurar el reconeixement i el respecte deguts als drets i llibertats dels altres i de complir les justes exigències de la moral, de l’ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.
    3. Aquests drets i llibertats mai no podran ser exercits en oposició als objectius i principis de les Nacions Unides.
  • Article 30: Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o a realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s’hi enuncien.

Comparteix!


Articles relacionats

Drets humans

Què és la Declaració Universal dels Drets Humans

La Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH), és un document global on els països acorden certa igualtat i llibertat que protegeix els drets de tota persona a qualsevol lloc del ...
Llegeix Més
Igualtat de gènere ODS 5

La Igualtat de Gènere i l’Empoderament de la Dona ODS 5

Aconseguir la igualtat dels gèneres i l'apoderament de les dones i les nenes és l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 5 de l'Agenda 2030. Els ODS, en conjunt, construeixen el futur que ...
Llegeix Més
La fi de la pobresa ods1

La Fi de la Pobresa al Món ODS 1

La fi de la pobresa és l'Objectiu 1, ODS 1, de les Nacions Unides previst a l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Aquest Acord es va dur a terme el ...
Llegeix Més
Thomas Malthus i malthusianisme

Qui era Thomas Malthus? Definició de Malthusianisme

Quan es parla de la possible fi de la humanitat, podem sentir parlar de Thomas Malthus. El creixement de la població mundial ja preocupava antics pensadors. Què passaria si la ...
Llegeix Més

Quim Gutiérrez Villach

Quim Gutiérrez Villach

Fundador de @ViuLogic i emprenedor social a la recerca de la sostenibilitat. Disseny web d'impacte positiu. Escric sobre desenvolupament sostenible, canvi climàtic, medi ambient, economia verda, alimentació, energia renovable, responsabilitat social corporativa, Planeta Terra, reciclatge i consum responsable. M'agrada la natura, el mar, la muntanya, el silenci. Els meus interessos, alimentació, cuina, teatre, i vida saludable. LinkedIn

Deixa un comentari

Últims articles