Economia Circular o Economia Verda

L’economia circular és l’estratègia més intel·ligent i sostenible per millorar la societat i el medi ambient. L’economia verda i l’economia circular, tot i que tenen diferents significats, tenen objectius complementaris. Es poden millorar els resultats econòmics reduint el consum de recursos? Limitar els impactes mediambientals, reduir les emissions de CO2 i lluitar contra el canvi climàtic és possible. Vegem els conceptes bàsics de la nova economia i algunes reflexions.

Articles sobre economia

Mapa de Botigues Online de Proximitat

Mapa de Botigues Online de Proximitat

Comprar en línia també pot ser sostenible, si la botiga i el producte són de proximitat. Comprar a una botiga en català amb seu a Catalunya, no et garanteix que ...
Llegeix Més

Economia sostenible, Recursos Limitats, Societat Limitada

En general, l’economia tradicional defineix el benestar com la diferència entre els beneficis totals obtinguts per la societat, menys els costos de produir-los. Per als economistes ambientals, els béns mediambientals també compten, tant els beneficis com els costos dels recursos, en cas de consumir-los.

Si el model és eficient, tractarà de no consumir en excés els recursos de l’entorn, donant-li temps a què es regenerin. El sistema ha de minimitzar el malbaratament de matèries primeres, aigua i energia.

Principis de la Sostenibilitat Econòmica

Les empreses verdes tenen com a objectiu el desenvolupament econòmic millorant la qualitat de vida de la societat, amb igualtat d’oportunitats, sense comprometre el medi ambient. El canvi climàtic, les energies renovables, els límits dels recursos com l’aigua, el desenvolupament social de les generacions presents i futures, la biodiversitat, els animals en perill d’extinció o l’agricultura ecològica, formen part dels aspectes a tenir en compte , també quan es parla de sostenibilitat econòmica.

La responsabilitat social corporativa RSC o empresarial RSE és el valor generat per les bones pràctiques i compromisos d’una empresa cap a la societat i el món que l’envolta. És fonamental la coherència entre identitat i imatge corporativa, l’autenticitat, el tracte digne del seu propi personal, dels proveïdors i del client, sent acurat i responsable amb l’entorn. Quan les empreses es preocupen i busquen oportunitats socials de creixement, per davant dels diners, poden arribar a tenir un avantatge respecte a la seva competència. És un argument estratègic i de reputació que compromet al treballador i fidelitza els clients.

Definició d’Economia Circular

L’economia circular és un concepte que busca optimitzar els processos de producció des del disseny inicial, tenint en compte els processos i les fonts d’energia per reduir els impactes negatius actuals i futurs.

Les 9rs de l’Economia Circular

Les 9Rs de l’economia circular són nivells bàsics a tenir presents en la circularitat:

  • Rebutjar allò que no necessitem.
  • Reduir el nostre consum.
  • Reutilitzar productes en bon estat rebutjats per un altre consumidor.
  • Reparar per allargar la vida d’un producte.
  • Restaurar un producte antic per modernitzar-lo.
  • Remanufacturar o reconstruir manualment o amb mitjans mecànics allò que necessitem.
  • Redissenyar amb criteris de sostenibilitat.
  • Reciclar la matèria primera per a crear nous productes.
  • Recuperar materials amb la incineració per generar energia.

Aquests nivells van ser descrits per Jacqueline Cramer en 2014 en el seu llibre “Milieu”. Ellen MacArthur, ideòloga de l’economia circular, posteriorment afegeix la R de Repensar, seguint l’esquema de l’Agència Holandesa d’Avaluació Ambiental. En podríem afegir més: reaprofitar, reaprendre, reeducar, redistribuir, retroalimentar, reordenar, reflexionar, responsabilitzar…

Gestió Responsable dels Residus

La clau principal és aprofitar els recursos i reutilitzar els residus per generar productes de baix impacte ambiental i alt valor afegit. Maximitzar els recursos i minimitzar els residus.

D’una banda hi ha cicles tècnics de materials i components, per reparar, restaurar i reutilitzar abans de reciclar. D’altra banda existeixen cicles biològics d’aliments i materials orgànics, que es renoven mitjançant el compostatge.

Els materials utilitzats en l’economia circular poden ser recuperats en el mateix tipus de producte amb l’objectiu d’evitar la sobreutilització de recursos primaris i la producció de residus. Per obtenir una major guany ambiental, és necessària més circularitat.

El canvi climàtic, l’impacte en el clima, l’escassetat de recursos i la creixent demanda de matèries primeres, són alguns motius per avançar cap a l’economia circular. Per assolir els 17 objectius de desenvolupament sostenible, és desitjable un model d’economia més humà i més ecològic.

Amb un canvi de visió i repensant el progrés, els beneficis a curt i llarg termini són i seran evidents. La innovació i l’eficiència milloren la qualitat de vida de les persones i tot són avantatges sense cap dubte.

Què és l’Economia Lineal

L’economia lineal tradicional neix amb el capitalisme i la revolució industrial i afavoreix les deixalles i rebuig dels residus sobrants després del seu ús. El consumidor, primer compra sense necessitat per caprici. Posteriorment torna a comprar, generant més i més escombraries. Els productes amb obsolescència programada s’han generalitzat afavorint només a la producció i la indústria. Massa anys amb productes d’un sol ús, ens porten a un problema cada vegada més gran.

Què és l’Economia Verda

L’economia verda, també anomenada economia ecològica o bioeconomia, fomenta un nou model de creixement econòmic millorant les condicions socials i ambientals, per afrontar els reptes provocats per les últimes crisis. Aquesta nova economia és una eina per complir l’agenda 2030 i els 17 objectius de desenvolupament sostenible ODS proposats en 2015 pels líders mundials de les Nacions Unides.

Aquesta és l’economia ideal pel que fa a sostenibilitat, ja que uneix en un mateix objectiu l’aspecte social, ambiental i econòmic. Redueix la pressió sobre els sistemes naturals, millora el benestar humà i facilita el desenvolupament econòmic.

Els països, depenent del seu grau de desenvolupament, utilitzen diferents eines per enverdir la seva economia i crear llocs de treball verds. Des de regulacions del consum de recursos, passant per impostos per les emissions de carboni, incentius fiscals, investigació o inversions en sectors innovadors.

La normativa o Legislació Ambiental és el conjunt de lleis per regular la relació de la humanitat amb el Medi Ambient per tal de preservar-lo.

Les tendències de les inversions privades i públiques reflecteixen el creixement de l’interès dels inversors sobre l’economia verda, contra l’economia marró. Per exemple, les inversions en energia renovable tenen un gran creixement. Afortunadament, es pot observar desinversió en combustibles fòssils, encara que segueixin sent majoritaris, els espera un mal futur.

D’aquesta manera, les inversions dels mercats en empreses sostenibles, esperen aconseguir la rendibilitat a llarg termini. Tot i que els beneficis socials i ambientals es gaudeixen a curt termini.

Què són els Bons Verds

Per sort, en economia verda, no tot són impostos. Es pot millorar el medi ambient a través d’incentius i finançament conscient. Els bons verds es destinen a finançar els projectes de les empreses sostenibles i verdes que compleixen bones pràctiques. La demanda de bons verds està creixent ràpidament.

Què és l’Economia Blava

L’economia blava és un concepte que pretén copiar als ecosistemes naturals per ser més eficients. Segons el seu impulsor, Gunter Pauli, director executiu d’Ecover, els residus són una part fonamental i creen oportunitats. Ho explica mitjançant exemples en el llibre “L’economia blava: 10 anys, 100 innovacions, 100 milions de llocs de treball” de 2011. Promou l’emprenedoria mitjançant idees innovadores més eficients usant els coneixements de la natura.

Si l’economia verda precisa de majors inversions, que es convertiran en majors costos, l’economia blava pretén buscar solucions econòmiques i rendibles partint des dels residus. Poden contradir-se, tot i que la finalitat és la mateixa.

Contràriament la Comissió Europea (institució de la Unió Europea) defineix l’economia blava com a part de l’economia verda en el sector marítim. L’economia blava sostenible s’ocupa de la gestió dels mars i oceans com a motors de l’economia.

Què és l’Economia Col·laborativa

L’economia col·laborativa o consum col·laboratiu s’entén com la col·laboració o interacció entre diferents individus, per formar una xarxa o comunitat amb l’objectiu d’un benefici comú. Aquesta economia no sempre està relacionada amb la sostenibilitat i la regulació pot no ser clara. Tot i que pot tractar-se d’un intercanvi entre particulars per un objectiu comú, mitjançant el diàleg, la solidaritat i les relacions socials. Un altre avantatge és que pot tenir una millor optimització de recursos per exemple si es comparteix un local o un automòbil. Posseir menys i compartir més, és positiu.

La seva popularitat ha crescut gràcies a les noves tecnologies com internet que afavoreixen la interacció i organització. Els ciutadans col·laboratius, gràcies a aquestes plataformes es converteixen en consumidors proactius, en ocasions productors i en altres consumidors.

Alguns exemples són el transport compartit, l’intercanvi de productes de segona mà, l’emprenedoria o coworking, els cursos en línia, els idiomes, el finançament o crowdfunding, l’allotjament…

Economia de Plataformes i Dropshipping

Ens crida l’atenció el gran creixement de plataformes de petits productors. Es tracta de que els productors, en comptes de tenir la seva pròpia botiga en línia, s’uneixen per vendre al costat de la seva competència, en una sola plataforma. En molts casos, és el propi productor el que fa l’enviament. La plataforma, funciona com a dropshipping i només fa la venda, com un comercial de tota la vida. En els propers anys, tot el que pugui plataformitzar-se es plataformitzarà.

Externalitats negatives i positives

Una externalitat negativa és el cost nociu que rep la societat provocat per una activitat particular de consum. Cal recordar que les nostres accions poden tenir efectes negatius en els altres.

Si condueixes un automòbil contaminant, tots ho respirem. Si el volum de la teva música és massa alta, produeixes contaminació acústica sobre els altres. La llum excessiva també contamina. Aquest cost, en la majoria dels casos és difícil de mesurar.

Una falla de mercat passa quan el cost d’una externalitat negativa en una activitat de mercat no es repercuteix en el preu que paga el consumidor.

Els impostos no agraden a ningú, però els impostos pigouvians ajuden a compensar a la societat els impactes de les externalitats negatives. Qui contamina, paga. No és fàcil determinar el valor monetari de coses com l’aigua transparent o l’aire net, però és útil una estimació per aplicar polítiques mediambientals.

Existeixen també les externalitats positives. Una externalitat positiva es produeix quan amb una acció particular s’obté un efecte positiu cap al medi ambient i la societat. Les petites accions a vegades són poderoses. Si instal·lem una placa solar a casa nostra, consumim menys energia amb efectes contaminants que ens afecten a tots. Si reduïm el consum de plàstic, també resultarà positiu per als altres.

Quan un nou producte té menys externalitats negatives i/o més externalitats positives que un producte convencional, però és més costós de produir, hauria d’aconseguir una reducció d’impostos proporcionals. Aquesta despesa fiscal de la comunitat, seria compensada per la reducció de la despesa pública per reparar les externalitats que no es produiran. Llavors el producte aconseguiria un preu competitiu sense perdre marge i el consumidor s’animaria a comprar-lo. win-win-win. Guanya el productor, guanya el consumidor i guanya el medi ambient.

És per això que hem de tenir en compte i valorar els efectes directes i indirectes de la producció en el medi ambient. Cal tenir en compte aquest valor, quan es comparen productes, sobretot si el que compra és el sector públic. No sempre és més econòmic el producte més barat.

Què és el comerç de drets d’emissió de CO2

Els drets d’emissió (en anglès Emissions trading o “cap and trade”) són bons o incentius atorgats per un govern, transferibles entre empreses, amb la finalitat de limitar l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. El funcionament del comerç de drets d’emissió de CO2 és fàcil. En primer lloc s’estableix un límit o sostre d’emissions màxim total en un temps determinat. Les empreses reben drets a contaminar de forma proporcional. Posteriorment si una empresa decideix contaminar menys, pot vendre aquests permisos a una altra empresa. Amb aquest sistema s’aconsegueix que el total d’emissions, no augmenti i s’estimuli la seva reducció.

Dilema sobre l’ús dels Béns Comuns

La tragèdia dels comuns (en anglès Tragedy of the commons) és un concepte econòmic que explica com els béns comuns compartits, poden esgotar els recursos per culpa de l’egoisme dels individus. Si hi ha sobreexplotació sobre un recurs, aquest pot esgotar per abús. Si massa gent porta les seves vaques a el mateix prat, per molt sostenible que sigui el prat, pot acabar esgotat. El mateix passa al mar. Si no es limita l’excés de pesca, les conseqüències poden ser devastadores. Més exemples de tragèdia dels comuns els podem trobar en l’aigua d’un petit riu utilitzada per regar, en un bonic llac, en una platja molt turística, en un bosc amb bolets… Qualsevol recurs natural de lliure accés pot derivar en una tragèdia dels béns comuns.

L’objectiu principal és l’equilibri entre l’economia, la societat i la natura. Sense perjudicar ningú, pel bé comú, pel bé de tots hi ha diferents solucions. En la majoria dels casos és necessària una regulació d’acord comú entre usuaris. Depenent del sector pot acabar amb mesures coercitives, una quota màxima, impostos verds, ecotaxes, o en alguns casos, la propietat privada. Per què la propietat privada? Perquè el propietari d’un recurs, sol fer una ús racional per no esgotar els seus béns. Tot i que no és la solució més desitjable.

Un gran canvi positiu impactarà en els consumidors, les polítiques públiques i la gestió en els propers anys. El futur passa per l’educació i la regulació de les noves regles de joc. Estem en una transició que requereix d’un canvi de costums. La nova economia neix d’un acte de consciència i ens estimula a aconseguir un consum més responsable.

Flux circular de l’economia

El flux circular de l’economia és un model bàsic i simple per explicar com funciona l’economia entre les persones i les empreses. En un sentit van els factors de producció dels productes i en sentit invers va el flux monetari. Cal no confondre el flux circular amb l’economia circular.