Que és una externalitat en economia? Hi ha externalitats positives i externalitats negatives. Com se soluciona una externalitat negativa? Quan una externalitat és positiva? Com es corregeix una fallada de mercat? Quina és la diferència entre cost privat i cost social?
El consum de vegades té repercussions sobre tercers i pot ocasionar danys col·laterals no previstos pels protagonistes d’aquest consum. Els hàbits de consum dels països desenvolupats no haurien d’empitjorar el nivell de vida de països en desenvolupament. Analitzarem les dificultats per a valorar els costos de les externalitats positives i negatives i veurem alguns exemples per entendre millor aquest concepte.
Índex
Externalitats de Consum
Alguns actes de consum comporten efectes externs o efectes secundaris no comptabilitzats en el preu de la transacció. Les externalitats de consum poden ser positives o negatives. Els costos o beneficis de producció, ús o reciclatge, s’han de tenir en compte per establir polítiques d’economia verda.
Les externalitats tenen lloc quan els drets de propietat i l’ús de recursos naturals només ofereixen beneficis privats sense tenir en compte impactes negatius o positius.
En resum, tu mateix pots estar rebent efectes bons o dolents, sense participar ni en la compra ni en la venda d’un producte. En qualsevol cas, caldria intervenir en aquesta activitat econòmica per millorar el benestar dels afectats.
Externalitats Negatives
Una externalitat negativa és el cost nociu que rep la societat provocat per una activitat particular de consum. Cal recordar que les nostres accions poden tenir efectes negatius en els altres.
Si condueixes un automòbil contaminant, tots el respirem. Si el volum de la teva música és massa alta, produeixes contaminació acústica sobre els altres. La llum excessiva també contamina. Si els processos de producció d’un article són perjudicials per a un oceà, perjudica la fauna marina. Aquest cost, en la majoria dels casos és difícil de mesurar.
Les externalitats també ocorren en activitats relacionades amb el medi ambient, quan els drets de propietat no estan ben definits.
Una falla de mercat passa quan el cost d’una externalitat en una activitat de mercat no es repercuteix en el preu que paga el consumidor.
El 1920 l’economista britànic Arthur Pigou va aconsellar als governs impostos per a les empreses contaminants per compensar el perjudici causat a tercers. Els impostos no agraden a ningú, però els impostos pigouvians ajuden a compensar a la societat els impactes de les externalitats negatives. Qui contamina, paga. No és fàcil determinar el valor monetari de coses com l’aigua transparent o l’aire net, però és útil una estimació per aplicar polítiques mediambientals que ajudin a millorar la qualitat de vida.
Ronald Coase va rebre un Premi Nobel per defensar la negociació com a solució per satisfer a totes les parts. (Teorema de Coase)
Externalitats Positives
Una externalitat positiva es produeix quan amb una acció particular s’obté un efecte positiu cap al medi ambient i la societat. Les decisions de consum i les petites accions a vegades són poderoses.
Si instal·lem plaques solars a casa nostra, consumim menys energia amb efectes contaminants que ens afecten a tots. Si reduïm el consum de plàstic, també resultarà positiu per als altres. Si inverteixes en la teva educació, serà positiu per al progrés general i un benefici social.
La investigació, per exemple, hauria de rebre ajudes o inversió pública per reduir el cost i obtenir així, la demanda social desitjada.
Impostos sobre Externalitats Ambientals
Els preus de mercat haurien de correspondre amb els seus costos o beneficis, per ser eficients. Quan un nou producte té menys externalitats negatives o més externalitats positives que un producte convencional, però és més costós de produir, hauria d’aconseguir una reducció d’impostos proporcionals. Aquesta despesa fiscal de la comunitat, seria compensada per la reducció de la despesa pública per reparar les externalitats que no es produiran. Llavors el producte aconseguiria un preu competitiu sense perdre marge i el consumidor s’animaria a comprar-lo. win-win-win. Guanya el productor, guanya el consumidor i guanya el medi ambient.
És per això que hem de considerar les externalitats ambientals i valorar els efectes directes i indirectes de la producció en el medi ambient. Cal tenir en compte aquest valor, quan es comparen productes, sobretot si el que compra és el sector públic. No sempre és més econòmic el producte més barat.
Per exemple, els països que emeten més CO2, més impostos han de pagar. Així que els governs han de penalitzar les empreses contaminants. De la mateixa manera, aquestes empreses repercutiran aquests costos en el preu de venda. Gràcies a això, les empreses verdes guanyen competitivitat. Aquestes polítiques amb incentius, tenen l’objectiu de reduir una externalitat negativa.
Què és una Fallada de Mercat?
Una falla de mercat és la que es produeix pel desequilibri d’un mercat poc eficient. Els governs han d’intervenir per corregir i regular situacions no desitjades. Les raons de les falles de mercat són diverses.
- Externalitats.
- Monopoli i falta de competència.
- Informació imperfecta privilegiada asimètrica.
- Absència de regulació de béns públics.
- Distribució desigual de la renda.
- Inestabilitat dels cicles econòmics.
Per tant, una externalitat és una fallida de mercat, però no n’és l’única.
Exemples d’Externalitats
Exemples d’externalitats negatives:
- Circular amb un vehicle privat en una ciutat.
- Fum d’una fàbrica. Emissions de gasos d’efecte hivernacle.
- Soroll excessiu de música, veïns, vehicles…
- Vehicles abandonats a la natura.
- Residus abocats en rius.
- Vessament de petroli.
- Esgotar recursos no renovables.
- Contaminació lumínica.
- Males olors procedents d’empreses.
- Fumar.
- El consum excessiu d’alcohol.
- Viure al costat d’un aeroport.
- Aparcar un vehicle a l’espai públic.
- Contaminació d’aigua potable.
Exemples d’externalitats positives:
- Instal·lar plaques solars a casa teva.
- Prioritzar els productes ecològics.
- Comprar productes de proximitat.
- Utilitzar transport sostenible.
- Convertir el teu habitatge en una casa ecològica.
- Consumir moda sostenible.
- Utilitzar energia renovable.
- Apicultor prop de zona agrícola.
- Tenir cura de la imatge exterior de casa teva.
- Educació. Generadora d’efectes positius a llarg termini.
- Investigació mèdica.
- Vacunes.
- Tractament d’aigües residuals.
Capital natural en risc: les 100 principals externalitats dels negocis
“Natural Capital at Risk: Top 100 Externalities of Business” és un informe del 2013 que ofereix una perspectiva d’alt nivell sobre els riscos més grans per al capital natural del món en relació amb els negocis, els inversors i els governs.
Per proporcionar una perspectiva empresarial, presenta els riscos del capital natural en termes financers. En aquest sentit, es descobreix que els 100 riscos més grans del món estan costant a l’economia al voltant de 4.7 bilions de dòlars l’any en termes dels costos ambientals i socials derivats de la pèrdua de serveis ecosistèmics i la contaminació.
La majoria d’aquestes externalitats provenen de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (38%), seguides per l’ús de l’aigua (25%), l’ús de la terra (24%), la contaminació de l’aire (7%), la contaminació del terra i l’aigua (5%) i els residus (1%). Si es tingueren en compte tots els costos ambientals, cap dels principals sectors regionals identificats seria rendible.
Molts d’aquests costos del capital natural es troben al món en desenvolupament, però els béns i serveis resultants són consumits per cadenes de subministrament intensives en recursos a tot el planeta, cosa que converteix això en un desafiament global per a un món globalitzat.
Tot i que la internalització dels costos del capital natural només s’ha produït marginalment, l’aparició de 3 mil milions de nous consumidors de classe mitjana per al 2030 farà que la demanda continuï creixent ràpidament, mentre que l’oferta continuarà disminuint. Les conseqüències en forma d’impactes en la salut i l’escassetat d’aigua crearan punts d’inflexió per a l’acció per part dels governs i les societats. El cost per a les empreses i els inversors serà significatiu.
Aquesta investigació ofereix una visió general de com les empreses i els seus inversors poden mesurar i gestionar els impactes del capital natural. Tot i que té limitacions, hauria d’actuar com a catalitzador per a investigacions addicionals en àrees d’alt risc i per a l’adopció de mesures de mitigació. Per als governs, hauria de fomentar un debat addicional sobre els riscos que enfronten els països i si el capital natural s’està consumint de manera econòmicament eficient.