Contra l’obsolescència planificada: Allargascència

L’obsolescència planificada és un problema que afecta la majoria dels productes tecnològics i que té greus conseqüències econòmiques i ambientals. Des dels telèfons mòbils fins als electrodomèstics, la vida útil dels productes s’ha reduït dràsticament en els darrers anys a causa de l’obsolescència programada, una estratègia de mercat on els productes són dissenyats per tenir una vida útil limitada i ser reemplaçats per versions més noves.

Però hi ha una alternativa a l’obsolescència programada: l’allargascència, un enfocament d’obsolescència sostenible que cerca perllongar la vida útil dels productes i reduir l’impacte ambiental. En aquest article explorarem què és l’obsolescència programada, quins productes estan afectats, què és l’obsolescència percebuda i com es pot evitar l’obsolescència tecnològica. També parlarem de l’allargascència i la importància del consum conscient per tenir cura del medi ambient.

No et perdis el documental «Comprar, llençar, comprar» i aprèn com donar una segona oportunitat als teus productes per allargar la vida útil!

Què és l’obsolescència planificada?

L’obsolescència programada o planificada consisteix a programar la vida útil del producte des del moment en què es fabrica perquè tingui una durada determinada.

Però, per què hi ha l’obsolescència programada? Les coses es fabriquen amb una durada determinada perquè comprem, fem servir, llencem i tornem a comprar la nova versió d’aquesta mateixa cosa. També tindrà una durada determinada, l’usarem, la llençarem i tornarem a comprar de nou.

Així l’economia prospera, ja que no té sentit fabricar coses que duren eternament perquè un cop venut tot, no ho tornin a comprar? Aleshores l’empresa fabricant hauria de tancar, igual que els comerços que venen aquests productes. El consum és el motor del creixement econòmic i la prosperitat.

Semblava bona idea, fins que vam topar amb la problemàtica dels residus i les emissions de CO2. Fem servir i llencem tant, que s’ha acumulat una gran quantitat d’escombraries que està perjudicant el nostre planeta i no sabem encara molt bé què fer-ne.

Quins productes estan afectats per la programació obsolescència?

Hi ha diversos productes que estan dissenyats amb obsolescència programada, cosa que significa que estan destinats a fallar o tornar-se obsolets després d’un temps determinat per obligar els consumidors a reemplaçar-los. Alguns productes amb obsolescència planificada són:

Exemples: Impressores, mòbils, bombetes, rentadores i automòbils

• Electrònics de consum, com ara telèfons mòbils, ordinadors, televisors i reproductors de música.
• Electrodomèstics, com refrigeradors, rentadores i assecadores.
• Productes d’il·luminació, com bombetes i llums.
• Productes de moda, com ara roba i calçat.
• Bateries i carregadors.
• Impressores: alguns fabricants dissenyen les impressores perquè deixin de funcionar després d’imprimir un cert nombre de pàgines o després d’un període de temps determinat.
• Productes farmacèutics: alguns medicaments tenen una data de caducitat artificialment curta, cosa que obliga els consumidors a comprar-ne més abans que realment es necessitin.
• Automòbils: alguns fabricants dissenyen components d’automòbils perquè es desgastin o fallin després d’un cert nombre de quilòmetres o després d’un període de temps determinat, cosa que obliga els consumidors a comprar peces de recanvi o fins i tot un nou automòbil.
• Joguines: algunes joguines electròniques tenen bateries segellades que no es poden reemplaçar, cosa que fa que les joguines siguin inútils una vegada que les bateries s’esgoten.

És important tenir en compte que no tots els productes d’aquestes categories estan dissenyats amb una obsolescència programada, però alguns fabricants ho fan per augmentar les vendes i generar més ingressos.

Què és l’obsolescència percebuda?

L’obsolescència percebuda és un fenomen en què els consumidors perceben que un producte o tecnologia s’ha tornat obsolet, encara que en realitat continua sent funcional i no n’ha perdut la utilitat. Això pot ser degut a diversos factors, com ara l’aparició de noves versions del producte, la introducció de tecnologies més avançades, la moda i les tendències canviants, la publicitat i el màrqueting agressius, entre d’altres.

L’obsolescència percebuda pot portar els consumidors a rebutjar productes perfectament funcionals i comprar noves versions, cosa que genera desaprofitament i augmenta la demanda de recursos naturals. A més, pot fer que els consumidors se sentin pressionats per seguir les tendències de consum, cosa que pot afectar el seu benestar emocional i financer.

Què és l’allargascència? Obsolescència sostenible

L’allargascència (també coneguda com a «obsolescència allargada» o «obsolescència sostenible») és una estratègia oposada a l’obsolescència programada, que consisteix a dissenyar productes perquè durin més temps i siguin més fàcils de reparar i mantenir, reduint així la necessitat de reemplaçament freqüent. L’objectiu de l’allargascència és reduir l’impacte ambiental i els costos a llarg termini i promoure un model econòmic més sostenible.

Algunes tècniques utilitzades per a l’allargascència inclouen l’ús de materials d’alta qualitat i resistents, el disseny modular que permet la reparació i el reemplaçament de peces individuals, i el subministrament de manuals de reparació i eines per a la reparació de productes.

L’allargascència també promou l’economia circular, en què els productes es reutilitzen o reciclen al final de la seva vida útil en lloc de ser rebutjats a abocadors o incinerats. Aquesta estratègia és una alternativa a l’economia lineal, en què es produeix, es fa servir i es llença, i que contribueix significativament a la contaminació i el canvi climàtic.

Pels que volem reparar els nostres ordinadors, rentadores, mòbils, neveres, etc. ens trobem que no és possible reparar-ho o no surt rendible. Fins fa poc, ja que cada cop apareixen més negocis que ajuden a l’allargascència. L’allargascència és allargar la vida útil de les coses. I aquest concepte existeix perquè hi ha l’obsolescència programada. Si no existís obsolescència, no existiria l’allargascència.

En resum, l’allargascència és una estratègia per dissenyar productes més duradors, reparables i sostenibles per reduir l’impacte ambiental i fomentar una economia més circular.

Tipus d’obsolescència programada

L’obsolescència programada es pot agrupar en diversos tipus. Alguns dels tipus més comuns són els següents:

1. Obsolescència física: fa referència a la creació de productes amb una vida útil limitada a causa de la utilització de materials de baixa qualitat o la incorporació de peces que són propenses a fallar o desgastar-se ràpidament. Per exemple, productes electrònics dissenyats perquè els seus components interns fallin després d’un cert nombre de cicles d’encesa i apagada.
2. Obsolescència estètica: es tracta de la creació de productes que es tornen obsolets en termes de disseny o estil, cosa que porta els consumidors a voler reemplaçar-los per productes més nous i atractius. Un exemple d’això són els telèfons mòbils, els dissenys dels quals canvien freqüentment i es consideren antiquats després d’alguns anys.
3. Obsolescència funcional: es refereix a la creació de productes que, encara que segueixin funcionant correctament, es tornen obsolets a causa de canvis en la tecnologia o els requisits dels consumidors. Un exemple d’això són els ordinadors, que es tornen menys eficients a mesura que apareixen nous programes i requisits de programari. Un altre exemple passa quan una polsera d’activitat funciona amb una app i aquest programari ofereix cada cop menys funcionalitats o desapareix. O navegadors (com ara TomTom) que deixen d’actualitzar mapes.
4. Obsolescència indirecta: es tracta de la creació de productes que no fallen, però que es tornen obsolets a causa de la manca de peces de recanvi o de suport tècnic. Un exemple d’això són els productes electrònics d’edició limitada o els models antics d’automòbils, que poden ser difícils de reparar o mantenir a causa de la manca de peces de recanvi o de tècnics capacitats.
5. Obsolescència alimentària: La data de consum preferent o de caducitat en aliments de vegades és massa estricta perquè els consumidors els rebutgin.

En general, aquests tipus d’obsolescència programada estan dissenyats per obligar els consumidors a reemplaçar els productes amb més freqüència, cosa que augmenta les vendes i els ingressos dels fabricants.

Com podem evitar l’obsolescència tecnològica?

Inclòs al Pacte Verd Europeu, la Unió Europea obliga les empreses de productes elèctrics i electrònics al dret a la reparació que tenen els consumidors durant deu anys després de la compra. A més, els productes han d’estar dissenyats per a la durabilitat, l’eficiència, el manteniment, la reutilització i el reciclatge.

A Suècia fomenten l’allargascència reduint els impostos als negocis de reparació. Aquesta mesura iniciada pels suecs ens indica que hi ha esperança i que una economia circular vindrà per quedar-s’hi, substituint l’economia lineal on el consum és el motor del creixement.

França va aprovar el 2014 una llei per castigar amb penes de fins a dos anys de presó i multes de 300.000 euros les empreses que redueixin deliberadament la vida útil dels seus productes.

T’expliquem ara quines coses pots fer tu mateix per afavorir l’allargascència, sense haver d’esperar que s’implantin mesures com les anteriors.

Dóna-li una segona oportunitat: Allarga la vida útil

Dóna-li una altra oportunitat a això que s’ha trencat, o al que una altra persona ja no necessita. No ho llencis ni ho compris nou. Hi ha múltiples opcions per allargar la vida útil del que necessitis:

• Restaurar, reparar o arreglar el que ja tens : No hi ha res pitjor que llençar o desfer-te d’alguna cosa que t’encanti perquè es trenqui. I no hi ha res millor que recuperar-ho perquè s’ha pogut arreglar, estalviant-te a més, comprar-ne un de nou.
• Botigues de segona mà o vintage : Es troben veritables joies. Aquesta opció ens encanta, perquè hi ha veritables tresors i a un preu de ganga.
• Lloguer : Per què comprar si puc llogar? Tant de bo hi haguessin més locals de lloguer d’aquelles coses que es fan servir molt de tant en tant.
• Mercats de segona mà i bescanvi : Aquest tipus d’esdeveniments són molt propers i es coneix gent molt interessant, a més de poder trobar de tot.
• Intercanvi amb altres persones : Si tens amics, familiars o veïns, podeu intercanviar les vostres coses. Continuen tenint validesa, només que l’altra persona ha deixat de fer-lo servir pel motiu que sigui. Si a tu t’agrada i li donaràs ús, quina millor alternativa?

En allargar la vida útil dels productes, es redueix l’ús innecessari de recursos naturals limitats.

Consum conscient pel medi ambient: Compra durabilitat i qualitat

Perquè comprant durabilitat, deixes enrere la mala qualitat, el trencar, llençar i tornar a comprar. Tot el que val, costa.

• Roba : Fixa’t en el material, en les costures i en el rentat que requereix. Bons materials, costures consistents i una exigència de rentat normal, són pistes que ens ajuden a valorar la pròpia peça. No cal que vagis a grans marques, on pagues més per la imatge que no pas per la bona qualitat. Si t’agraden aquestes marques, has de saber que tampoc no són garantia de bona qualitat.
• Mobles : Repara un moble de segona mà o inverteix en un bon moble, que duri i encaixi amb la resta de la casa.
• Electrodomèstics o aparells electrònics : Aquí recomanem mirar fòrums, preguntar a persones professionals del sector, o a persones que coneguis que et donin la seva opinió sobre els seus aparells. És recomanable estudiar prèviament la millor marca i model, que tinguin un servei tècnic disponible i que funcioni bé. Així assegures la reparabilitat del teu electrodomèstic o producte electrònic en un futur.
• Telèfons mòbils : Evita canviar de telèfon contínuament. Compra de segona mà i repara.

Et convidem, que quan vagis a comprar, pensis a més en totes aquestes coses de consum conscient per ajudar a reduir els milions de tones de residus i escombraries electròniques que rebutgem. Val la pena ser més sostenible i respectuós amb el medi ambient.

Documental obsolescencia programada: Comprar, tirar, comprar