La societat actual sembla distingir-se per les innombrables contradiccions que es donen a diferents nivells. Per exemple, mentre la fam augmenta en diferents zones del planeta, més aliments es desaprofiten.
Segons les xifres, un terç de la producció mundial anual es perd i és una quantitat tan gran que podria alimentar 2.000 milions de persones.
No només es tracta del malbaratament dels productes alimentaris. També hi ha una gran quantitat de recursos que es fan servir en la seva producció i que afecten el nostre medi ambient. Això no obstant, amb participació de tots els sectors de la societat, incloent-hi els consumidors, podríem revertir el problema.
Índex
- 1 No és el mateix “malbaratament d’aliments” que “pèrdua d’aliments”
- 2 Què és el malbaratament alimentari: Definició FAO
- 3 On es produeix la pèrdua d’aliments: Inici de la cadena alimentària
- 4 Quines són les causes del malbaratament d’aliments a escala domèstica
- 5 Quines són les causes de la pèrdua d’aliments a escala industrial
- 6 Quines són les conseqüències i efectes que genera desaprofitar menjar
- 7 Quins problemes porta la sobreproducció d’aliments a escala mundial
- 8 Mesures per evitar pèrdues i deixalles: Propostes per a empreses i proveïdors
- 9 Què podem fer per lluitar contra el malbaratament a casa: Consells pràctics
No és el mateix “malbaratament d’aliments” que “pèrdua d’aliments”
El malbaratament d’aliments fa referència a la disminució en la quantitat o qualitat dels aliments com a resultat de les decisions i accions dels detallistes, proveïdors de serveis alimentaris i consumidors.
La pèrdua d’aliments és la disminució en la quantitat o qualitat dels aliments com a resultat de les decisions i accions dels proveïdors a la cadena alimentària, excloent els detallistes, proveïdors de serveis d’aliments i consumidors.
La meta 3 de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 12 (#ODS12) resumeix aquests dos conceptes en una frase.
ODS 12.3 “D’aquí a 2030, reduir a la meitat el malbaratament d’aliments per càpita mundial en la venda al detall i a escala dels consumidors i reduir les pèrdues d’aliments a les cadenes de producció i subministrament, incloses les pèrdues posteriors a la collita.”
Què és el malbaratament alimentari: Definició FAO
Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), el malbaratament alimentari consisteix en la massa d’aliments exclusius per al consum humà que són rebutjats a la fase final de la cadena alimentària.
El malbaratament d’aliments es refereix a la disminució en la quantitat o qualitat dels aliments com a resultat de les decisions i accions dels detallistes, proveïdors de serveis alimentaris i consumidors.
Aquesta situació seria una conseqüència de la manera d’actuar d’indústries, detallistes i proveïdors de serveis alimentaris. Per descomptat, el malbaratament d’aliments també és problema dels consumidors. En altres paraules, a diferents parts de la cadena alimentària es generen pèrdues.
- Venda minorista: Són pèrdues que es poden donar a escala dels proveïdors de serveis alimentaris, supermercats o botigues detallistes. Bé sigui per un incorrecte emmagatzematge o transport.
- Consum: Es tracta de la pèrdua i malbaratament a escala dels consumidors, principalment, a les llars. Per descomptat, també a restaurants, hotels, menjadors comunitaris, etc.
On es produeix la pèrdua d’aliments: Inici de la cadena alimentària
La pèrdua d’aliments és la disminució en la quantitat o qualitat dels aliments com a resultat de les decisions i accions dels proveïdors a la cadena alimentària, excloent els detallistes, proveïdors de serveis d’aliments i consumidors.
Es produeixen pèrdues al llarg de tot el sector alimentari fins i tot abans de posar-se a la venda:
- Producció: Es generen pèrdues durant la producció primària, en collites i cries d’animals. Això és degut a diferents problemes: Canvis climàtics, plagues, morts dels animals, etc.
- Maneig postcollita i emmagatzematge: Es poden produir pèrdues a causa del deteriorament dels productes durant la manipulació i l’emmagatzematge.
- Processament: En aquesta fase, les pèrdues dels aliments produïts es generen en la realització de processos industrials i cadenes de producció. Poden ser per interrupcions, accidents, mal maneig, etc.
- Distribució majorista: Són pèrdues que es poden donar en l’àmbit dels mercats majoristes. Bé sigui per un incorrecte emmagatzematge, manipulació o transport.
Quines són les causes del malbaratament d’aliments a escala domèstica
Segons les dades ofertes per la FAO, el percentatge més gran de desaprofitament es produeix en l’última baula de la cadena alimentària, és a dir, en els consumidors. En l’àmbit domèstic, les causes poden ser les següents:
- La preferència cap als aliments que es veuen millor, rebutjant aquells que puguin tenir taques o picades.
- En llocs amb molta disponibilitat de productes, no se’ls dona el degut valor. En creure que són fàcils d’adquirir, es rebutgen o no es fan servir per a qualsevol raó.
- Desinterès en els aliments que requereixin més esforç o temps en la preparació.
- Preferència per consumir certes parts dels aliments i rebutjar-ne d’altres.
- Conservació inadequada, cosa que pot fer que es descomponguin de forma més accelerada.
- Desconeixement del significat de l’etiquetatge. Això fa que molts compradors rebutgin aliments sense que hi hagi cap risc per a la salut.
- Realització de compres excessives.
- Preparació de quantitats superiors al que realment es consumirà.
Quines són les causes de la pèrdua d’aliments a escala industrial
En l’àmbit industrial també es generen pèrdues. Les raons són variades, però entre les més comunes hi ha:
- Producció excessiva que supera la demanda. Això passa, principalment, en la producció agrícola. Moltes vegades, es produeix més del necessari per garantir la quantitat sol·licitada.
- Moltes empreses dedicades a la distribució tenen estàndards de qualitat molt elevats que giren al voltant del pes i l’aparença. Això evita la comercialització de productes que no estan als seus rangs.
- En certs processos de producció, una part de la matèria primera és rebutjada. Això per aconseguir un producte final amb una aparença homogènia.
- Problemes generats en la producció i l’emmagatzematge, ja sigui per avaries d’equips, infraestructura inadequada o per errors humans.
Quines són les conseqüències i efectes que genera desaprofitar menjar
Rebutjar o desaprofitar el menjar té conseqüències a escala individual, social i ambiental. D’una banda, menyscaba l’economia personal en adquirir productes sense cap fi i que acabaran a les escombraries.
D’altra banda, el malbaratament de menjar comporta el malbaratament dels recursos que es van utilitzar per a la seva producció, com per exemple: aigua, energia i recursos varis. Així com el malbaratament del temps de treball dels que es dediquen a les tasques de producció alimentària.
Quins problemes porta la sobreproducció d’aliments a escala mundial
Segons l’ ONU, el malbaratament alimentari ha arribat al 17% dels aliments que es produeixen mundialment. Això equival a 931 milions de tones d’aliments perduts cada any.
La sobreproducció d’aliments genera situacions nefastes a llarg termini. En malgastar menjar, es malgasta l’aigua i es generen majors emissions de CO2, incrementant l’efecte hivernacle.
També implica que els camps s’han cultivat per a res. Disminueixen la fertilitat i exigeixen l’ús de productes sintètics per impulsar-los a produir artificialment.
Mesures per evitar pèrdues i deixalles: Propostes per a empreses i proveïdors
Llistat amb algunes mesures per reduir les pèrdues d’aliments a la producció i cadena de subministrament per a les empreses i proveïdors.
- Generar un mercat alternatiu per als productes amb menor sortida a causa de no estar entre els estàndards de qualitat. Es poden oferir a preus més baixos.
- Prevenció del malbaratament: Controlar i planificar de manera més eficient els processos de producció i emmagatzematge per evitar residus d’aliments.
- Reutilitzar la primera matèria que es descarta durant la producció i així generar altres productes.
- Foment de la donació d’aliments. Donar els productes que no entren als estàndards estètics o de mida per a menjadors de beneficència o entitats d’iniciativa social.
- Aprofitar excedents d’aliments en bon estat per a l’alimentació animal.
- Desenvolupar l’economia circular alimentària.
Què podem fer per lluitar contra el malbaratament a casa: Consells pràctics
- Els aliments que han arribat a la data de consum preferent continuen sent segurs. Potser només han perdut color, aroma o sabor. Les dates de consum preferent no equivalen a la data de caducitat.
- Consum responsable. Compra els teus comestibles de manera responsable. És a dir, adquireix només el que consumiràs.
- Abans de rebutjar un aliment o comprar alguna cosa que no consumiràs amb seguretat, recorda que és igual a llençar els teus diners.
- Conserva els teus aliments de manera adequada i llegeix les etiquetes amb atenció.
- Dona-li prioritat als productes de temporada.
- Consumeix primer els productes més antics.
- Prepara només les racions necessàries.
- Utilitza les sobres per crear noves receptes.
- Quan vagis a un restaurant i et sobri menjar demana que te’l guardin per emportar.
