En un món cada cop més interconnectat, la qüestió de com produïm, distribuïm i consumim els nostres aliments ha esdevingut un tema de vital importància. En aquest context, emergeix el concepte de sobirania alimentària com a far d’esperança i una crida a l’acció.
La sobirania alimentària no és només una resposta als desafiaments de la seguretat alimentària, sinó també un qüestionament profund de qui té el poder sobre el que posem als nostres plats i com aquesta decisió afecta la nostra salut, el medi ambient i l’equitat a tot el món. En aquest article, explorarem detalladament què és la sobirania alimentària, per què és fonamental en la recerca d’un sistema alimentari més sostenible i com es manifesta a la pràctica. Un viatge cap a un futur on el menjar es converteix en un dret, una tradició i un mitjà per nodrir el nostre planeta i tots els seus habitants.
Índex
- 1 Què s’entén per sobirania alimentària? Definició
- 2 Quin és l’objectiu de la sobirania alimentària?
- 3 Com neix el concepte de la sobirania alimentària?
- 4 Causes de la inseguretat alimentària
- 5 Per què el dret a l’alimentació és important?
- 6 Què és la Via Campesina (Via Camperola o Via Pagesa)?
- 7 Exemples de Sobirania alimentària
- 8 Diferència entre seguretat alimentària i sobirania alimentària
Què s’entén per sobirania alimentària? Definició
La sobirania alimentària és un concepte essencial en l’àmbit de la sostenibilitat i la seguretat alimentària. Aquest terme fa referència al dret que tenen els pobles i les comunitats a definir les seves pròpies polítiques agrícoles i alimentàries sense interferència externa. En altres paraules, implica que cada grup té el poder de prendre decisions sobre quins aliments produir, com produir-los i a qui destinar-los, sense estar subjectes a pressions externes o interessos comercials.
La sobirania alimentària es basa en principis fonamentals que cerquen promoure un sistema alimentari més equitatiu, sostenible i centrat en les necessitats locals.
La sobirania alimentària advoca per un enfocament radicalment diferent del model actual de producció agrícola i distribució d’aliments. Aquesta filosofia defensa la idea que les polítiques públiques han d’estar en sintonia amb les necessitats i els desitjos de la sobirania popular, garantint així que els aliments produïts siguin d’alta qualitat, sans i saludables. En apoderar les comunitats per prendre decisions sobre el seu sistema alimentari, es promou la qualitat de vida en prioritzar la nutrició i el benestar de les persones sobre els beneficis econòmics.
A més, en fomentar preus justos per als pagesos i el sector agrari, s’aconsegueix una cadena alimentària més responsable i equitativa. La sobirania alimentària, en essència, representa un canvi crucial en la manera com abordem l’alimentació i l’agricultura, orientant-nos cap a un futur on els aliments siguin un pilar fonamental de la salut i la sostenibilitat.
Quin és l’objectiu de la sobirania alimentària?
L’objectiu principal de la sobirania alimentària és garantir que les comunitats i els pobles tinguin el control sobre el sistema alimentari. Això implica diversos aspectes clau:
Seguretat Alimentària: Busca assegurar que totes les persones tinguin accés a aliments sans suficients, nutritius i culturalment apropiats per satisfer les seves necessitats dietètiques i preferències. La sobirania alimentària s’oposa a la idea que la seguretat alimentària s’ha d’aconseguir principalment a través de la dependència d’importacions o grans empreses agroalimentàries.
Sostenibilitat: Promou pràctiques agrícoles i sistemes de producció sostenibles que respectin el medi ambient, conservin els recursos naturals i redueixin els impactes negatius, com ara la degradació del sòl o la contaminació.
Equitat: Busca distribuir els beneficis i els recursos del sistema alimentari de manera justa, reduint les desigualtats tant en l’accés als aliments com en la presa de decisions relacionades amb la producció i la distribució dels mateixos.
Respecte a la Cultura i les Tradicions: Reconeix la importància de mantenir i preservar les pràctiques alimentàries i culturals locals, permetent que les comunitats defineixin les seves pròpies preferències alimentàries i promovent la diversitat cultural.
Participació i Democràcia: Fomenta la presa de decisions democràtiques a tots els nivells del sistema alimentari, des de la producció fins a la distribució i el consum, involucrant les comunitats i els actors locals en la formulació de polítiques i regulacions relacionades amb l’alimentació.
Com neix el concepte de la sobirania alimentària?
El concepte de sobirania alimentària va néixer a la dècada de 1990 com una resposta a les preocupacions sobre l’impacte negatiu de les polítiques agrícoles i comercials globals en la seguretat alimentària i l’equitat en la distribució d’aliments. El seu origen s’atribueix principalment a l’organització internacional La Vía Campesina, una coalició de moviments camperols i rurals de tot el món.
A la dècada de 1980 i 1990, es van produir diverses crisis alimentàries a nivell mundial que van exposar la vulnerabilitat dels sistemes alimentaris globals. Aquestes crisis van incloure l’especulació als mercats d’aliments i la dependència d’importacions a moltes nacions.
La creixent globalització dels mercats agrícoles i alimentaris va portar a la preocupació que les polítiques comercials i les empreses multinacionals estaven soscavant la capacitat dels països i les comunitats per controlar els seus propis sistemes alimentaris.
Organitzacions de pagesos i moviments camperols de tot el món es van unir a la dècada de 1990 sota el nom de La Via Campesina per advocar per un enfocament alternatiu a l’agricultura i l’alimentació. Van proposar el concepte de sobirania alimentària com una resposta a les preocupacions plantejades per la globalització i la liberalització dels mercats agrícoles.
El 2007, es va celebrar la Conferència Internacional de la Sobirania Alimentària a Nyéléni, Mali, on es va adoptar la Declaració de Nyéléni sobre la Sobirania Alimentària. Aquesta declaració va consolidar i definir els principis de la sobirania alimentària, i va establir les bases per a la seva promoció a nivell global.
Des de llavors, la sobirania alimentària ha guanyat reconeixement i suport a tot el món com un enfocament alternatiu i més sostenible per a la producció i distribució d’aliments. Ha estat promoguda per organitzacions de la societat civil, governs progressistes i moviments socials com una manera d’abordar els desafiaments relacionats amb la seguretat alimentària, la sostenibilitat i la justícia al sistema alimentari global.
Causes de la inseguretat alimentària
La inseguretat alimentària és un problema global que afecta milions de persones a tot el món. Té múltiples causes interconnectades, i és important entendre-les per abordar efectivament aquest desafiament. A continuació, es presenten algunes de les causes principals de la inseguretat alimentària:
Pobresa: La pobresa és una de les causes més fonamentals de la inseguretat alimentària. Les persones amb baixos ingressos sovint no poden accedir a aliments suficients i nutritius a causa de la manca de recursos econòmics.
Desigualtat: La desigualtat econòmica i social pot donar com a resultat una distribució desigual dels aliments i els recursos, cosa que significa que algunes persones tenen accés abundant a aliments mentre que altres lluiten per obtenir prou per alimentar-se adequadament.
Conflictes i Crisi: Els conflictes armats, les guerres civils i les crisis humanitàries poden desplaçar les persones de casa, destruir la infraestructura de producció d’aliments i dificultar l’accés al menjar.
Canvi Climàtic: Els esdeveniments climàtics extrems, com sequeres, inundacions i tempestes, poden danyar els cultius i la producció d’aliments, cosa que redueix la disponibilitat i augmenta els preus dels aliments.
Agricultura Ineficient: La manca de tecnologia agrícola moderna, l’escassetat de terra cultivable i la manca d’accés a matèries primeres agrícoles poden donar com a resultat una producció insuficient d’aliments en algunes regions.
Accés limitat a mercats: En algunes àrees rurals o remotes, la manca d’accés a mercats i carreteres adequades pot dificultar la venda de productes agrícoles, cosa que afecta negativament els ingressos dels agricultors.
Polítiques Agrícoles i Comercials: Polítiques governamentals i acords comercials internacionals de vegades poden afavorir grans empreses agroalimentàries en lloc d’agricultors locals, cosa que pot perjudicar la producció i la disponibilitat d’aliments locals.
Accés Limitat a Educació i Salut: La manca d’accés a una educació adequada i serveis d’atenció mèdica pot afectar la capacitat de les persones per produir i utilitzar aliments de manera saludable.
Desplaçament i Migració: El desplaçament forçat i la migració poden augmentar la inseguretat alimentària, ja que les persones desplaçades sovint enfronten dificultats per accedir a aliments i mitjans de vida estables.
Canvis als Patrons Alimentaris: Els canvis en els patrons alimentaris cap a dietes més occidentalitzades i riques en calories buides poden augmentar els problemes de salut relacionats amb la nutrició i la inseguretat alimentària.
Per què el dret a l’alimentació és important?
El dret a l’alimentació és fonamental per diverses raons importants:
El dret a l’alimentació és un dret humà bàsic internacionalment reconegut. Està consagrat en documents com ara la Declaració Universal de Drets Humans i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. Garantir aquest dret és essencial per promoure la dignitat i el benestar de totes les persones.
Accedir a aliments nutritius i suficients és crucial per prevenir la malnutrició, incloent-hi la desnutrició i l’obesitat, i per garantir un creixement i desenvolupament saludables, especialment en nens i adolescents.
El dret a l’alimentació implica garantir que les persones tinguin accés a aliments en quantitat i qualitat suficients per satisfer les necessitats nutricionals.
Garantir el dret a l’alimentació promou l’equitat i la justícia social. Permet que les persones tinguin igualtat d’oportunitats per accedir a aliments saludables, sense importar-ne l’origen ètnic, gènere, orientació sexual, situació econòmica o altres factors.
Promoure la producció i accés a aliments sostenibles i saludables contribueix a la conservació de recursos naturals, la mitigació del canvi climàtic i la promoció de pràctiques agrícoles sostenibles.
La manca d’accés a suficients aliments pot ser una causa de conflictes i disturbis socials. Garantir el dret a l’alimentació pot contribuir a la pau i l’estabilitat a les comunitats i nacions.
El dret a l’alimentació també implica l’apoderament de les persones i les comunitats per prendre decisions sobre els sistemes alimentaris i les eleccions dietètiques. Això promou l’autonomia i la participació en la presa de decisions relacionades amb l’alimentació.
Què és la Via Campesina (Via Camperola o Via Pagesa)?
La Via Campesina és una coalició internacional de moviments camperols i rurals que es va formar el 1993. El seu objectiu principal és promoure i defensar els drets dels agricultors familiars, els camperols, les camperoles, els pobles indígenes i les comunitats rurals a tot el món. La Via Campesina representa milions d’agricultors i agricultores a més de 80 països i és considerada una de les organitzacions més influents en el moviment per la sobirania alimentària i els drets agraris.
La Via Campesina és coneguda per la seva defensa apassionada de la sobirania alimentària. Promou la idea que les comunitats locals han de tenir el control sobre els seus sistemes alimentaris, des de la producció fins a la distribució i el consum. Advoca per la diversificació de cultius, pràctiques agrícoles sostenibles i la preservació de les tradicions culinàries i culturals locals.
L’organització s’oposa a allò que considera un model agrícola i alimentari globalitzat que beneficia les grans empreses agroalimentàries en detriment dels agricultors familiars i les comunitats rurals. Advoca per polítiques agrícoles i comercials justes que protegeixin els drets dels pagesos i la producció local d’aliments.
La Via Campesina treballa activament per promoure i protegir els drets dels camperols i camperoles, incloent-hi l’accés a la terra, llavors, aigua i recursos naturals, així com la lluita contra la discriminació de gènere en l’àmbit agrari.
L’organització s’involucra en mobilitzacions i accions directes a tot el món per defensar-ne les causes. Ha tingut un paper important en l’organització de protestes i campanyes relacionades amb l’agricultura i l’alimentació.
La Via Campesina promou la solidaritat internacional entre els agricultors i agricultores de diferents països. Organitza esdeveniments, conferències i trobades per compartir coneixements i experiències i per enfortir la cooperació entre els moviments camperols a nivell global.
Exemples de Sobirania alimentària
La sobirania alimentària es manifesta de diverses maneres a tot el món. Aquí tens alguns exemples concrets de com s’implementa aquest concepte a la pràctica:
Agricultura Ecològica i Diversificada: En moltes regions, els agricultors i agricultores practiquen l’agricultura ecològica i diversificada com a part de la sobirania alimentària. Això implica el cultiu d’una àmplia varietat de cultius locals, la utilització de mètodes sostenibles que respecten el medi ambient i la reducció de l’ús de pesticides i de fertilitzants químics.
Mercats Locals i Comunitaris: La promoció de mercats locals i comunitaris és fonamental per a la sobirania alimentària. Aquests mercats permeten als agricultors vendre directament els seus productes als consumidors locals, eliminant intermediaris i promovent aliments frescos i de temporada.
Preservació de llavors Tradicionals: En moltes comunitats, s’emfatitza la preservació de llavors tradicionals i autòctones com a part de la sobirania alimentària. Això ajuda a mantenir la diversitat genètica de cultius i garanteix que les llavors estiguin disponibles per a generacions futures.
Cooperatives Agrícoles: Les cooperatives agrícoles són una forma d’organització que promou la sobirania alimentària en permetre als agricultors unir-se per obtenir beneficis col·lectius. Aquestes cooperatives poden ajudar amb l’adquisició conjunta de materies primeres, la comercialització de productes i la presa de decisions democràtiques.
Accés a la Terra: A moltes parts del món, la lluita per l’accés a la terra és una part integral de la sobirania alimentària. Les comunitats lluiten pel dret a posseir i gestionar les seves terres, cosa que els permet controlar el seu propi sistema alimentari.
Educació Alimentària: L’educació alimentària és essencial per a la sobirania alimentària. Les comunitats promouen l’educació sobre la producció d’aliments, la nutrició i la cuina saludable per empoderar les persones a prendre decisions informades sobre la seva alimentació.
Suport a l’Agricultura Familiar: Els governs i organitzacions donen suport als agricultors familiars i pagesos a través de polítiques que promouen la inversió en infraestructura agrícola, la capacitació tècnica i l’accés a crèdit.
Respecte per les Tradicions Culturals: La promoció del respecte per les tradicions culinàries i culturals locals és un aspecte important de la sobirania alimentària. Això inclou la promoció d’aliments i de pràctiques alimentàries que estan arrelades a la cultura d’una comunitat.
Regulació d’Empreses Agroalimentàries: En alguns llocs, s’implementen regulacions per limitar el poder de les grans empreses agroalimentàries i protegir els interessos dels agricultors i consumidors locals.
Diferència entre seguretat alimentària i sobirania alimentària
La seguretat alimentària i la sobirania alimentària són dos conceptes relacionats però diferents a l’àmbit de l’alimentació i l’agricultura. Aquí se n’expliquen les diferències clau:
Seguretat Alimentària
La seguretat alimentària es refereix a la situació en què totes les persones tenen accés físic i econòmic a aliments suficients, segurs i nutritius per satisfer les necessitats dietètiques i preferències personals.
Se centra a garantir que les persones tinguin suficients aliments per no passar gana i que aquests siguin segurs i nutritius.
Els aspectes clau de la seguretat alimentària inclouen la disponibilitat (tenir suficients aliments), l’accés (poder adquirir-los), la utilització (saber com preparar-los i consumir-los) i l’estabilitat (mantenir aquests tres aspectes en el temps).
La seguretat alimentària és un objectiu global i sovint es mesura en termes de la quantitat de persones que pateixen gana o malnutrició.
Sobirania Alimentària
La sobirania alimentària és el dret de les comunitats i els pobles a definir les pròpies polítiques agrícoles i alimentàries sense interferència externa. Implica el control local sobre la producció, la distribució i el consum d’aliments.
S’enfoca a empoderar les comunitats perquè prenguin decisions sobre els sistemes alimentaris. Promou la producció i consum d’aliments locals, la diversitat de cultius i la sostenibilitat.
La sobirania alimentària es basa en principis com l’autonomia a la producció, l’accés als recursos naturals, la distribució justa, el respecte per la cultura local i la participació democràtica en la presa de decisions.
Per tant, la seguretat alimentària es refereix principalment a garantir que les persones tinguin suficients aliments per satisfer les necessitats bàsiques de nutrició, mentre que la sobirania alimentària se centra en el dret de les comunitats a prendre decisions autònomes sobre els seus sistemes alimentaris, promovent la producció local, sostenibilitat i equitat. Ambdós conceptes són importants en la cerca d’un sistema alimentari més just i sostenible, però aborden aspectes lleugerament diferents de la problemàtica alimentària.
