Un col·lapse ecològic pot desencadenar una sèrie de desafiaments interrelacionats que afecten la societat, el medi ambient i l’economia, cosa que porta a un deteriorament generalitzat de la qualitat de vida i a l’aparició de crisis socials i econòmiques. És per això que és crucial prendre mesures per prevenir i abordar el col·lapse ecològic, promovent la sostenibilitat i la conservació dels recursos naturals.
El context global del canvi climàtic es caracteritza per l’augment de les temperatures globals, l’increment dels esdeveniments climàtics extrems, la pèrdua accelerada de biodiversitat i l’acidificació dels oceans. Això és preocupant a causa dels impactes negatius als ecosistemes, la seguretat alimentària, la salut humana i l’economia, així com els desafiaments que planteja per a la sostenibilitat i la supervivència futura de la humanitat.
Índex
- 1 Context global i preocupació pel canvi climàtic
- 2 El desglaç de Groenlàndia fa pujar el nivell del mar
- 3 El fenomen de El Niño i la seva intensificació
- 4 Què és el col·lapse ecològic? Significat
- 5 El col·lapse ecològic del planeta segons el catedràtic emèrit de la UAB Jaume Terrades 2012
- 6 Quines són les possibles causes d’un col·lapse ecològic?
- 7 Per què un col·lapse ecològic pot comportar un col·lapse social, ambiental i econòmic? Conseqüències
- 8 17 persones que treballen al CREAF reflexionen sobre el paper que ha de tenir la diversitat en el planeta
- 9 Llibres recomanats sobre el col·lapse ambiental i ecològic
Context global i preocupació pel canvi climàtic
A partir del juny del 2023, les dades a nivell mundial van mostrar la coincidència notable de tres esdeveniments climàtics dramàtics.
El primer passa a l’Antàrtida, on l’extensió del gel marí estableix rècords diaris de mínims i supera en més de 2 milions de quilòmetres quadrats la mitjana del 1991-2020. Aquesta disminució no és un esdeveniment aïllat i ha estat pronosticada des de fa temps. L’impacte és que hi ha molt més oceà obert del normal per a aquesta època de l’any, cosa que significa una absorció més gran de radiació solar i un escalfament addicional.
En segon lloc, les temperatures superficials globals a 2 metres d’alçada, el juny del 2023, van superar la barrera dels 1,5°C (per sobre de la referència de l’IPCC de 1850-1900). Això no és el mateix que superar la barrera d’1,5°C establerta a l’Acord de París , que requereix que la mitjana planetària a llarg termini estigui per sobre de 1,5°C, ni és el mateix que superar els 1,5°C durant tot l’any. Aquestes fluctuacions de temperatura han passat moltes vegades abans, però aquest trencament serveix com a referència per a l’inevitable futur que s’acosta.
I en tercer lloc, el que està passant als oceans del món, i en particular a l’Atlàntic Nord. Les temperatures oceàniques estan establint rècords diaris sense precedents, aconseguint nivells sorprenents per als científics del clima mentre busquen possibles explicacions.
El desglaç de Groenlàndia fa pujar el nivell del mar
L’escalfament global ha provocat un important desglaç a Groenlàndia, fet que està contribuint a l’augment del nivell del mar. Durant el període del 2001 al 2011, es van registrar temperatures rècord a les zones més altes de la capa de gel de l’illa, amb un increment d’1,5°C en comparació del segle XX. A causa de la seva grandària enorme i la gran quantitat d’aigua que emmagatzema, aproximadament 3 milions de quilòmetres cúbics, la capa de gel de Groenlàndia juga un paper crucial en el sistema climàtic global. S’estima que si no es redueixen les emissions globals, el desglaç de Groenlàndia podria elevar el nivell del mar a 50 centímetres per a l’any 2100. Un estudi realitzat per Climate Central el 2019 va advertir que aquest augment del nivell del mar podria posar en risc més de 300 milions de persones per a l’any 2050 si no es prenen mesures urgents. Aquestes temperatures altes són el resultat d’una combinació de la variabilitat natural i el canvi climàtic causat per l’activitat humana des del segle XVIII.
El fenomen de El Niño i la seva intensificació
El fenomen de El Niño és un esdeveniment climàtic que passa de manera irregular i periòdica a l’oceà Pacífic tropical. Es caracteritza per un escalfament anormal de les aigües superficials de l’oceà i té repercussions importants en el clima global.
El Niño es produeix quan les aigües càlides de l’oest de l’oceà Pacífic es desplacen cap a l’est i arriben a la costa d’Amèrica del Sud. Aquest canvi en les temperatures de l’aigua altera els patrons atmosfèrics i pot tenir conseqüències significatives a tot el món, com ara sequeres, pluges intenses, inundacions, tempestes i canvis en els patrons de temperatura.
La intensificació del fenomen de El Niño pot ser atribuïda a diversos factors, però un dels principals és el canvi climàtic. L’escalfament global està afectant els patrons climàtics i els oceans, cosa que pot influir en la freqüència i magnitud dels esdeveniments de El Niño. Es creu que l’augment de les temperatures superficials de l’oceà i l’acumulació de calor al sistema climàtic estan contribuint a un enfortiment més gran de El Niño.
No obstant això, és important destacar que El Niño és un procés natural que ha passat durant milers d’anys. Si bé el canvi climàtic pot estar influint en la seva intensificació, la comprensió completa de les interaccions entre el canvi climàtic i el fenomen de El Niño encara és objecte de recerca científica i calen estudis addicionals per obtenir conclusions més precises.
Què és el col·lapse ecològic? Significat
El col·lapse ecològic es refereix a una situació en què els ecosistemes i els sistemes naturals es deterioren o es desequilibren de manera significativa, cosa que resulta en la pèrdua irreversible de biodiversitat i serveis ambientals essencials. El col·lapse ecològic implica una disminució dràstica en la salut i la resiliència dels ecosistemes, cosa que pot tenir conseqüències negatives per a la vida a la Terra, incloent-hi els éssers humans.
El col·lapse ecològic es pot manifestar de diverses maneres, com l’extinció massiva d’espècies, la degradació d’hàbitats naturals, la contaminació ambiental, l’esgotament de recursos naturals, la desforestació, l’acidificació dels oceans, el canvi climàtic i la pèrdua de la capacitat dels ecosistemes per proporcionar serveis essencials com la purificació de l’aigua, la pol·linització de cultius, la regulació del clima i la provisió d’aliments.
El col·lapse ecològic del planeta segons el catedràtic emèrit de la UAB Jaume Terrades 2012
Quines són les possibles causes d’un col·lapse ecològic?
El col·lapse ecològic pot tenir múltiples causes i sovint és el resultat de la interacció de diferents factors. Algunes possibles causes del col·lapse ecològic són:
- Canvi climàtic: L’escalfament global i els canvis en els patrons climàtics poden tenir efectes devastadors en els ecosistemes, com la fosa dels casquets polars, l’acidificació dels oceans i esdeveniments climàtics extrems.
- Pèrdua de biodiversitat: La degradació dels ecosistemes, la fragmentació d’hàbitats, la desforestació i la sobreexplotació de recursos naturals contribueixen a la pèrdua de biodiversitat. La disminució de la diversitat biològica té efectes negatius en l’estabilitat i el funcionament dels ecosistemes, cosa que pot portar al col·lapse dels mateixos.
- Contaminació ambiental: La contaminació de l’aire, l’aigua i el terra per substàncies tòxiques i productes químics pot tenir efectes devastadors en els ecosistemes i la vida silvestre. L’acumulació de contaminants pot fer malbé la salut dels organismes, interrompre les cadenes alimentàries i alterar els processos naturals.
- Explotació insostenible de recursos naturals: La sobreexplotació de recursos naturals, com la pesca excessiva, la tala indiscriminada de boscos i l’extracció massiva de minerals, esgota els ecosistemes i en redueix la capacitat de regeneració. Això pot conduir al col·lapse de les poblacions d’espècies, la degradació dels ecosistemes i la pèrdua de serveis ambientals clau.
- Urbanització i pèrdua d’hàbitats naturals: El creixement urbà no planificat i l’expansió de la infraestructura humana resulten en la destrucció i la fragmentació dels hàbitats naturals. Aquesta pèrdua d’hàbitat redueix la disponibilitat de recursos per a les espècies i n’augmenta la vulnerabilitat, cosa que pot portar al col·lapse de les poblacions i els ecosistemes.
- Expansió agrícola i ramadera: La conversió de terres per a l’agricultura intensiva i la cria de bestiar a gran escala pot portar a la destrucció d’ecosistemes naturals, la pèrdua de biodiversitat i la degradació del sòl. L’ús excessiu de fertilitzants i pesticides també pot contaminar el medi ambient i afectar negativament la salut dels ecosistemes.
- Infraestructura i desenvolupament insostenible: La construcció d’infraestructures mal planificades, com preses, carreteres, autopistes i projectes de desenvolupament massiu, pot tenir impactes significatius en els ecosistemes. Això inclou la fragmentació d’hàbitats, la destrucció d’ecosistemes aquàtics i l’alteració dels patrons naturals de flux d’aigua, entre altres efectes negatius.
- Espècies invasores: La introducció d’espècies no natives en ecosistemes pot tenir conseqüències greus per a la biodiversitat i l’equilibri ecològic. Les espècies invasores poden desplaçar les espècies natives, alterar els ecosistemes i causar danys significatius a la flora i la fauna autòctones.
- Esgotament dels recursos hídrics: La sobreexplotació de fonts d’aigua dolça, com aqüífers subterranis i rius, pot portar a l’escassetat d’aigua i al col·lapse d’ecosistemes aquàtics. El mal ús de l’aigua, la contaminació i el canvi climàtic també contribueixen a l’esgotament dels recursos hídrics.
- Desigualtat social i manca de governança ambiental: La desigualtat social, la manca d’accés equitatiu a recursos naturals i la deficient governança ambiental poden agreujar els problemes ecològics. Això pot portar a la sobreexplotació de recursos per part d’alguns actors, la manca de protecció d’àrees naturals i l’absència de regulacions efectives per a la conservació i ús sostenible dels ecosistemes.
Prevenir i abordar el col·lapse ecològic requereix accions urgents i sostenibles per conservar la biodiversitat, protegir els ecosistemes i adoptar pràctiques més sostenibles i sustentables a tots els sectors de la societat.
Un col·lapse ecològic pot comportar un col·lapse social, ambiental i econòmic a causa de les estretes interconnexions i dependències que hi ha entre els sistemes naturals, la societat humana i l’economia. Aquest col·lapse pot tenir conseqüències greus per a la societat humana, ja que depenem dels serveis i recursos proporcionats pels ecosistemes per a la nostra supervivència i benestar. Aquí hi ha algunes raons clau:
Col·lapse ambiental
- Pèrdua de recursos i serveis naturals: Els ecosistemes saludables proporcionen una àmplia gamma de serveis ambientals, com la producció d’aliments, la regulació del clima, la purificació de l’aigua i la protecció contra desastres naturals. Si aquests serveis es veuen afectats o es perden a causa del col·lapse ecològic, la societat humana patirà escassetat de recursos vitals i enfrontarà desafiaments per a la seva supervivència i benestar.
- Impacte en la seguretat alimentària: La pèrdua de biodiversitat, la degradació dels sòls i l’alteració dels patrons climàtics poden afectar la producció agrícola i la disponibilitat d’aliments. Un col·lapse ecològic pot conduir a escassetat d’aliments, augmentar els preus i provocar inseguretat alimentària, cosa que pot generar tensions socials i conflictes.
- Desplaçament i migració forçada: Els efectes del col·lapse ecològic, com ara sequeres, inundacions o la degradació d’ecosistemes costaners, poden obligar les persones a abandonar casa seva i buscar refugi en altres àrees. Això pot provocar moviments massius de població, augmentar la pressió sobre els recursos en àrees receptores dels refugiats climàtics i generar conflictes socials i polítics.
- Conseqüències socials i de salut: La degradació ambiental i la pèrdua d’ecosistemes poden tenir un impacte directe en la salut i el benestar de les persones. La contaminació de l’aire i de l’aigua, l’exposició a productes químics tòxics i la manca d’accés a recursos naturals poden augmentar els riscos de salut, provocar malalties i afectar negativament la qualitat de vida.
Col·lapse econòmic
- Impacte en l’economia: Els ecosistemes saludables i la biodiversitat són fonamentals per al funcionament de l’economia. El col·lapse ecològic pot afectar sectors econòmics clau, com l’agricultura, la pesca, el turisme i la indústria forestal, cosa que resulta en pèrdues econòmiques significatives, atur i desequilibris a l’economia global.
- Costos addicionals: El col·lapse de l’economia a causa del col·lapse ecològic comporta l’augment dels costos associats amb la mitigació i l’adaptació als impactes ambientals adversos. Mesures com ara la restauració d’ecosistemes degradats, la implementació d’infraestructures resilients al canvi climàtic i l’adopció de pràctiques sostenibles poden requerir inversions significatives. Aquestes despeses addicionals poden exercir pressió sobre els pressupostos governamentals i les empreses, afectant negativament el creixement econòmic i generant desequilibris financers.
El col·lapse ecològic és un desafiament multidimensional que requereix una resposta urgent i holística. La crisi ecològica actual, caracteritzada per la degradació ecològica i les creixents emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, posa en perill la supervivència del nostre planeta i la seva capacitat per sustentar la vida tal com la coneixem. Per abordar aquesta crisi, cal avançar cap a una transició ecològica i energètica que promogui la justícia social.
La crisi ambiental que enfrontem actualment, agreujada per la crisi climàtica i el col·lapse climàtic, ens exigeix una reflexió profunda sobre el model econòmic que hem seguit. L’escassetat d’aigua potable, els incendis forestals devastadors i la pèrdua dels recursos valuosos que ens brinden els boscos són senyals clars d’una imminent catàstrofe ambiental. A més, hem de tenir en compte les conseqüències en la salut humana, ja que les malalties relacionades amb el medi ambient s’estan tornant cada cop més freqüents.
Aquesta transició requereix una revisió profunda dels models de producció i consum impulsats pel capitalisme, i una redistribució equitativa dels beneficis i les càrregues de la transició cap a un sistema més sostenible. Només mitjançant una veritable justícia ambiental podem evitar el desastre ecològic i construir un futur resilient per a les generacions presents i futures.
Davant d’aquesta emergència climàtica, és fonamental adoptar mesures transformadores per enfrontar la crisi ambiental i salvaguardar el nostre futur. La protecció dels ecosistemes, la promoció d’energies renovables i la transició cap a un model econòmic sostenible són accions urgents que cal emprendre per evitar un col·lapse irreversible.
17 persones que treballen al CREAF reflexionen sobre el paper que ha de tenir la diversitat en el planeta
Llibres recomanats sobre el col·lapse ambiental i ecològic
Economia En El Canvi Climàtic
