Aquesta capa de sòl congelat sota la superfície s’estén per una quarta part de l’hemisferi nord, incloent-hi regions no cobertes de neu. El desglaç del permagel obliga pobles sencers a desplaçar-se, altera els fràgils ecosistemes i reconfigura els paisatges.
Fins i tot hi ha perill que pugui alliberar microorganismes perillosos, així com probables emissions de carboni.
Per això, diverses comunitats indígenes de l’Àrtic i científics demanen que aquesta impressionant pèrdua de gel terrestre sigui investigada degudament i rebi l’atenció mundial que es mereix.
Índex
- 1 Què és el permagel: Definició
- 2 On es troba el permagel
- 3 Àrtic: Sibèria, Tibet, Groenlàndia i Alaska
- 4 El permagel es fon i està en perill
- 5 Les Causes del desglaç del permagel
- 6 Conseqüències del desglaç del permagel
- 7 Per què s’està alliberant diòxid de carboni i metà
- 8 Virus prehistòrics al permafrost
- 9 Què és la tundra
Què és el permagel: Definició
El permafrost o permagel, és tot aquell terreny que ha estat congelat (a una temperatura del sòl inferior a 0 graus centígrads) com a mínim durant dos anys. Està compost per roques, sediments i terra, juntament amb aigua congelada. La profunditat pot ser d’uns centímetres fins a centenars de metres. A Sibèria s’estima que arriba als 1.500 metres de profunditat.
El permagel està recobert per l’anomenada capa activa. Aquesta és una capa de sòl que està subjecta a congelació i descongelació anual. La majoria del permafrost actual es va formar a partir de l’era del gel.
Per la seva antiguitat, aquest sòl congelat ha acumulat altes quantitats de carboni i metà, principals gasos de l’efecte hivernacle.
On es troba el permagel
La major part del permafrost es troba a l’hemisferi nord. El pots localitzar a zones com el Canadà, Alaska, Sibèria, Tibet, Groenlàndia, etc. Igualment, es troba en algunes regions de l’hemisferi sud, com l’Antàrtida, on hi ha la Patagònia, o a l’extrem sud de la serralada dels Andes.
També hi ha permafrost sota l’aigua. Aquest es va formar fa més d’11.000 anys, en territoris que es trobaven a la superfície, però van quedar sepultats sota les aigües al final de la glaciació. Concretament, es troba congelat part del sòl marí al fons de l’Oceà Àrtic al voltant del Pol Nord.
Àrtic: Sibèria, Tibet, Groenlàndia i Alaska
Segons “National Snow and Ice Data Center” en total, el permafrost ocupa aproximadament 23 milions de quilòmetres quadrats o al voltant del 25 per cent de la superfície terrestre exposada a l’hemisferi nord, amb aproximadament el 65 per cent a Euràsia i l’altre 35 per cent a Amèrica del Nord i Groenlàndia.
A l’Àrtic i les regions polars, l’augment de les temperatures actualment redueix antigues glaceres, disminueix el gel marí, inclusivament escalfa i descongela el permafrost de la Terra. A mesura que el planeta s’escalfa ràpidament, l’Àrtic s’escalfa 2 cops més ràpid que altres zones.
Això fa que es descongeli el terra, s’erosioni i arribin a provocar despreniments. El nord d’Europa, Alaska, Mongòlia, Canadà i Sibèria són, entre d’altres, zones que viuen actualment les conseqüències del desglaç del permafrost. Això és degut a l’increment de la temperatura a les regions més fredes.
El permagel es fon i està en perill
El desgel del permagel avança cada cop més a causa del canvi climàtic. Aquesta és una problemàtica que ha arribat a un punt crític i posa en perill el futur del planeta.
Amb l’alt increment de les temperatures, aquesta capa que ha estat congelada, arribarà a fondre’s. Alliberarà grans tones de gasos com el metà i el carboni orgànic, així com altres virus i bacteris que han estat en hibernació durant milers d’anys.
Les Causes del desglaç del permagel
La causa principal que el permafrost es fon és l’increment de la temperatura mitjana de la Terra. Cada cop és més veloç el desglaç del permafrost Àrtic a conseqüència de l’escalfament global produït per activitats humanes. Els incendis forestals també provoquen la pèrdua d’aquest gelisòl.
D’acord amb el Panell Governamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) aquest sòl congelat està perdent el 40% el gruix.
Conseqüències del desglaç del permagel
Una de les conseqüències seria l’alliberament progressiu de grans tones de gasos d’efecte hivernacle en el subsol. Això originaria l’accelerament del desglaç del permafrost restant. Aquest esdeveniment és conegut com a permafrost carbon feedback cycle.
També ocasionaria un mal als ecosistemes i la seva biodiversitat. Així com el consegüent alliberament de virus i bacteris.
Una altra de les conseqüències del desgel del permafrost serien els accidents geològics, com la filtració de residus i materials tòxics en rius i llacunes. També esfondraments en ciutats construïdes sobre el mateix.
La descongelació del permafrost causaria dramàtiques repercussions per a la vida i el nostre planeta. Segons la Fundació We are water, 35 milions de persones viuen sobre aquesta capa gelada, gran part a Rússia.
Un altre dels efectes del desglaç d’aquesta capa de sòl congelat són la destrucció de cases, carreteres i altres infraestructures que s’ensorren o que comencen a ser inestables.
Per què s’està alliberant diòxid de carboni i metà
Al permafrost hi ha atrapat metà i diòxid de carboni CO2 emmagatzemat durant segles. La descongelació provoca l’alliberament d’aquests gasos tan contaminants.
El diòxid de carboni és un gas d’efecte hivernacle que es concentra a nivells baixos a l’atmosfera. Actualment, els científics consideren que l’increment de concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera és degut a les fonts procedents de l’acció humana. Per exemple, la crema de combustibles fòssils i la desforestació.
El metà també és un gas molt potent amb efecte hivernacle. Aquest gas es crea per la descomposició de la matèria orgànica que prové en gran majoria dels embornals, el bestiar boví, així com de la resta del sector ramader.
Virus prehistòrics al permafrost
Els científics que estudien el desglaç del permafrost han trobat microorganismes amb més de 400.000 anys d’antiguitat. A causa d’això, pensen que nombrosos virus que han amenaçat a la humanitat, com ara la pesta bubònica i altres, estan en estat latent en aquest sediment congelat. Es desconeix quantes malalties hi ha ocultes sota el gel.
El mes d’agost de l’any 2016, va morir un nen de dotze anys a la tundra siberiana. Fins i tot desenes de persones van estar hospitalitzades per un brot de carbunc (àntrax), que es va alliberar a causa del desglaç d’una capa de permafrost on hi havia el cadàver d’un ren.
Què és la tundra
És un tipus de bioma que es caracteritza principalment per tenir un clima summament fred. Les temperatures són inferiors a 0 °C la major part de l’any, amb forts vents, escasses precipitacions, baixa biodiversitat i un sòl que posseeix pocs nutrients.
És anomenat sovint com a desert polar. El paisatge de la tundra és una capa de gel i neu que cobreix gran part del terreny, muntanya i terres. La seva vegetació és baixa i senzilla, perquè les estacions de creixement són curtes.
La tundra és característica de les zones polars que es troben a altes latituds. En general, a l’hemisferi nord del globus terrestre on hi és present el permafrost.
Et pot interessar: Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible i 169 fites ODS
