Economia Verda o Economia Ecològica

L’economia verda és l’estratègia més intel·ligent i sostenible per millorar la societat i el medi ambient. L’economia ecològica, l’economia del bé comú i l’economia circular, tot i que tenen diferents significats, tenen objectius complementaris. Es poden millorar els resultats econòmics reduint el consum de recursos naturals? Limitar els impactes mediambientals, reduir les emissions de CO2 i lluitar contra el canvi climàtic és possible. Vegem els conceptes bàsics de la nova economia i algunes reflexions.

---

Economia Sostenible, Recursos Limitats, Societat Limitada

La concentració de la riquesa perjudica el creixement i comporta pobresa. La transformació econòmica i una repartició responsable i ordenada, millora el benestar social. La població necessita recursos bàsics com l’educació i la sanitat.

En general, l’economia tradicional defineix el benestar com la diferència entre els beneficis totals obtinguts per la societat, menys els costos de produir-los. Per als economistes ambientals, els béns mediambientals també compten, tant els beneficis com els costos dels recursos, en cas de consumir-los.

Si el model és eficient, tractarà de no consumir en excés els recursos de l’entorn, donant-li temps a què es regenerin. El sistema ha de minimitzar el malbaratament de matèries primeres, aigua i energia.

Principis de la Sostenibilitat Econòmica: Empreses Verdes

Les empreses verdes tenen com a objectiu el desenvolupament econòmic millorant la qualitat de vida de la societat, amb igualtat d’oportunitats, sense comprometre el medi ambient. El canvi climàtic, les energies renovables, els límits dels recursos com l’aigua, el desenvolupament social de les generacions presents i futures, la biodiversitat, els animals en perill d’extinció o l’agricultura ecològica, formen part dels aspectes a tenir en compte , també quan es parla de sostenibilitat econòmica.

La responsabilitat social corporativa RSC o empresarial RSE és el valor generat per les bones pràctiques i compromisos d’una empresa cap a la societat i el món que l’envolta. És fonamental la coherència entre identitat i imatge corporativa, l’autenticitat, el tracte digne del seu propi personal, dels proveïdors i del client, sent acurat i responsable amb l’entorn per a minimitzar els riscos mediambientals. Quan les empreses es preocupen i busquen oportunitats socials de creixement, per davant dels diners, poden arribar a tenir un avantatge respecte a la seva competència. És un argument estratègic i de reputació que compromet al treballador i fidelitza els clients.

Les B Corps, bcorpspain, són empreses que han obtingut un “certificat B“, ja que compleixen uns requisits socials i mediambientals per al benefici de tots. El segell B Corp és una forma difondre els valors sostenibles mitjançant transparència i bones pràctiques, reconegut mundialment.

Què és l’Economia Verda: Definició

En la seva forma més bàsica, una economia verda seria un model econòmic que té baixes emissions de carboni, utilitza els recursos de forma eficient i és socialment incloent. El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, PNUMA, considera que aquesta economia pot millorar el benestar de l’ésser humà i l’equitat social, a la vegada que redueix significativament els riscos ambientals i les escassetats ecològiques.

En què consisteix l’economia verda? L’economia verda, també anomenada economia ecològica o bioeconomia, fomenta i lluita per un nou model de creixement econòmic millorant les condicions socials i ambientals, per afrontar els reptes provocats per les últimes crisis econòmiques.

Aquesta nova economia és una eina per complir l’agenda 2030 i els 17 objectius de desenvolupament sostenible ODS proposats en 2015 pels líders mundials de les Nacions Unides. Actualment és un tema de tendència mundial per mobilitzar els governs i el poder.

Una economia verda és un model econòmic que cerca combinar el desenvolupament econòmic amb la protecció del medi ambient. S’enfoca a la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i la conservació dels recursos naturals, a través de la promoció de tecnologies netes i la inversió en energies renovables. També cerca millorar l’eficiència en l’ús dels recursos i reduir la petjada ambiental de les activitats humanes.

Quan sorgeix l’economia verda?

La idea d’una economia verda ha evolucionat al llarg del temps, però es considera que va sorgir a la dècada de 1980 com una resposta a la preocupació creixent pel canvi climàtic i la degradació del medi ambient. El 1987, l’informe Brundtland de l’equip intergovernamental sobre el canvi climàtic (IPCC) va utilitzar per primera vegada el terme «desenvolupament sostenible» per descriure un enfocament que combina el desenvolupament econòmic amb la protecció ambiental.

El 1992, a la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro, es va acordar l’Agenda 21, que va incloure fites ambientals i econòmiques per al desenvolupament sostenible. Els anys següents s’han desenvolupat diversos enfocaments i polítiques per promoure una economia verda, com el protocol de Kyoto sobre el canvi climàtic i l’Estratègia Europa 2020 per a una economia sostenible.

Quines activitats es fan a l’economia verda?

En una economia verda, es fan diverses activitats per promoure un desenvolupament econòmic sostenible i protegir el medi ambient. Algunes d’aquestes activitats inclouen:

• Promoció d’energies renovables : Inclou la inversió en tecnologies com l’energia solar, eòlica i geotèrmica per reduir la dependència dels combustibles fòssils i reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
• Millora de l’eficiència energètica : Això inclou mesures per reduir el consum d’energia als edificis, transport i indústria, mitjançant la millora de l’eficiència en l’ús dels recursos.
• Conservació dels recursos naturals : S’hi inclou la protecció dels boscos, la biodiversitat i els sòls per evitar la degradació del medi ambient i mantenir els serveis ecosistèmics.
• Producció agrícola i pecuària sostenible : Això abarca pràctiques agrícoles i pecuàries que redueixen l’ús de pesticides i fertilitzants i protegeixen els sòls i la biodiversitat.
• Desenvolupament de tecnologies netes : Això implica el desenvolupament de tecnologies innovadores que redueixen l’impacte ambiental de les activitats humanes, com la biotecnologia i l’enginyeria ambiental.
• Finançament sostenible : El suport a projectes i empreses que promouen un desenvolupament sostenible mitjançant inversions i crèdits verds.
• Educació i consciència ambiental : Promoure consciència i coneixement sobre la importància de la protecció ambiental i el desenvolupament sostenible.

Característiques de l’Economia Verda

Els beneficis de la bioeconomia són múltiples.

• Busca el benestar de les persones.
• Promou l’equitat social.
• Redueix la pobresa.
• Minimitza els impactes ambientals.
• Redueix les emissions de carboni.
• Evita la contaminació.
• Utilitza recursos renovables.
• Genera llocs de treball verds.
• Prevé de la pèrdua de biodiversitat.
• Gestiona els residus.

Aquesta és l’economia ideal pel que fa a sostenibilitat, ja que uneix en un mateix objectiu l’aspecte social, ambiental i econòmic. Redueix la pressió sobre els sistemes naturals, millora el benestar humà i facilita el desenvolupament econòmic.

Els països, depenent del seu grau de desenvolupament, utilitzen diferents eines per enverdir la seva economia i crear llocs de treball verds. Des de regulacions del consum de recursos, passant per impostos per les emissions de carboni, incentius fiscals, investigació o inversions en sectors innovadors.

La normativa o Legislació Ambiental és el conjunt de lleis per regular la relació de la humanitat amb el Medi Ambient per tal de preservar-lo.

Les tendències de les inversions privades i públiques reflecteixen el creixement de l’interès dels inversors sobre l’economia verda, contra l’economia marró. Per exemple, les inversions en energia renovable tenen un gran creixement. Afortunadament, es pot observar desinversió en combustibles fòssils, encara que segueixin sent majoritaris, els espera un mal futur.

D’aquesta manera, les inversions dels mercats en empreses sostenibles, esperen aconseguir la rendibilitat a llarg termini. Tot i que els beneficis socials i ambientals es gaudeixen a curt termini.

Què aporta leconomia verda al desenvolupament sostenible?

L’economia verda s’enfoca a promoure el creixement econòmic de manera sostenible i equilibrada, per tal de reduir l’impacte ambiental negatiu i millorar la qualitat de vida de les persones. Això es pot aconseguir mitjançant l’adopció de tecnologies netes i la implementació de pràctiques de producció i consum més sostenibles.

Exemples d’Economia Verda

Les activitats de l’economia verda s’enfoquen a promoure el creixement econòmic de manera sostenible i equilibrada. Això pot incloure la implementació de pràctiques de producció i consum més sostenibles, com ara la conservació de recursos naturals i l’adopció de tecnologies netes. També pot incloure la creació de llocs de treball verds i la inversió en energies renovables i altres projectes de desenvolupament sostenible. 

• Construcció sostenible
• Empreses d’economia circular
• Reciclatge
• Consum responsable
• Infraestructures verdes
• Agricultura ecològica
• Energies renovables
• Horts compartits
• Botigues a granel
• Productes sense plàstic
• Mobilitat sostenible
• Cura del medi ambient
• Silvicultura
• Preservació de la biodiversitat

En resum, l’economia verda vol millorar la qualitat de vida de les persones i reduir l’impacte ambiental negatiu sense sacrificar el creixement econòmic.

Què són els Bons Verds de la Bioeconomia

Per sort, en economia ecològica, no tot són impostos. Es pot millorar el medi ambient a través d’incentius i finançament conscient. Els bons verds es destinen a finançar els projectes de les empreses sostenibles i verdes que compleixen bones pràctiques. La demanda de bons verds està creixent ràpidament.

Què és l’Economia Blava

L’economia blava és un concepte que pretén copiar als ecosistemes naturals per ser més eficients. Segons el seu impulsor, Gunter Pauli, director executiu d’Ecover, els residus són una part fonamental i creen oportunitats. Ho explica mitjançant exemples en el llibre “L’economia blava: 10 anys, 100 innovacions, 100 milions de llocs de treball” de 2011. Promou l’emprenedoria mitjançant idees innovadores més eficients usant els coneixements de la natura.

Si la bioeconomia requereix majors inversions, que es convertiran en majors costos, l’economia blava pretén buscar solucions econòmiques i rendibles partint des dels residus. Poden contradir-se, tot i que la finalitat és la mateixa.

Contràriament la Comissió Europea (institució de la Unió Europea) defineix l’economia blava com a part de l’economia verda en el sector marítim. L’economia blava sostenible s’ocupa de la gestió dels mars i oceans com a motors de l’economia.

Què és l’Economia Col·laborativa

L’economia col·laborativa o consum col·laboratiu s’entén com la col·laboració o interacció entre diferents individus, per formar una xarxa o comunitat amb l’objectiu d’un benefici comú. Aquesta economia no sempre està relacionada amb la sostenibilitat i la regulació pot no ser clara. Tot i que pot tractar-se d’un intercanvi entre particulars per un objectiu comú, mitjançant el diàleg, la solidaritat i les relacions socials. Un altre avantatge és que pot tenir una millor optimització de recursos per exemple si es comparteix un local o un automòbil. Posseir menys i compartir més, és positiu.

La seva popularitat ha crescut gràcies a les noves tecnologies com internet que afavoreixen la interacció i organització. Els ciutadans col·laboratius, gràcies a aquestes plataformes es converteixen en consumidors proactius, a vegades productors i altres vegades consumidors.

Alguns exemples són el transport compartit, l’intercanvi de productes de segona mà, l’emprenedoria, cotreball o coworking, els cursos en línia, els idiomes, el finançament col·lectiu o crowdfunding, l’allotjament…

Et pot interessar: Què són els Drets Socials i la Sostenibilitat Social

Economia de Plataformes i Dropshipping

Ens crida l’atenció el gran creixement de plataformes de petits productors. Es tracta que els productors, en comptes de tenir la seva pròpia botiga en línia, s’uneixen per vendre al costat de la seva competència, en una sola plataforma. En molts casos, és el mateix productor el que fa l’enviament. La plataforma funciona com a dropshipping i només fa la venda, com un comercial de tota la vida. En els anys vinents, tot el que pugui plataformitzar-se es plataformitzarà.

Què és el Comerç de Drets d’Emissió de CO2

Els drets d’emissió (en anglès Emissions trading o “cap and trade”) són bons o incentius atorgats per un govern, transferibles entre empreses, amb la finalitat de limitar l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. El funcionament del comerç de drets d’emissió de CO2 és fàcil. En primer lloc s’estableix un límit o sostre d’emissions màxim total en un temps determinat. Les empreses reben drets a contaminar de forma proporcional. Posteriorment si una empresa decideix contaminar menys, pot vendre aquests permisos a una altra empresa. Amb aquest sistema s’aconsegueix que el total d’emissions, no augmenti i s’estimuli la seva reducció.

Dilema sobre l’ús dels Béns Comuns

Avui et volem explicar el dilema sobre l’ús dels Béns Comuns. La tragèdia dels comuns (en anglès Tragedy of the commons) és un concepte econòmic que explica com els béns comuns compartits, poden esgotar els recursos per culpa de l’egoisme dels individus. Si hi ha sobreexplotació sobre un recurs, aquest pot esgotar per abús. Si massa gent porta les seves vaques al mateix prat, per molt sostenible que sigui el prat, pot acabar esgotat. El mateix passa al mar. Si no es limita l’excés de pesca, les conseqüències poden ser devastadores. Més exemples de tragèdia dels comuns els podem trobar en l’aigua d’un petit riu utilitzada per regar, en un bonic llac, en una platja molt turística, en un bosc amb bolets… Qualsevol recurs natural de lliure accés pot derivar en una tragèdia dels béns comuns.

L’objectiu principal és l’equilibri entre l’economia, la societat i la natura. Sense perjudicar ningú, pel bé comú, pel bé de tots hi ha diferents solucions. En la majoria dels casos és necessària una regulació d’acord comú entre usuaris. Depenent del sector pot acabar amb mesures coercitives, una quota màxima, impostos verds, ecotaxes, o en alguns casos, la propietat privada. Per què la propietat privada? Perquè el propietari d’un recurs, sol fer un ús racional per no esgotar els seus béns. Tot i que no és la solució més desitjable.

L’aire net proporciona beneficis en la salut de tots.

Consum Responsable

Un gran canvi positiu impactarà en els consumidors, les polítiques públiques i la gestió en els anys vinents. El futur passa per l’educació i la regulació de les noves regles de joc. Estem en una transició que requereix un canvi de costums. La nova economia neix d’un acte de consciència i ens estimula a aconseguir un consum més responsable.

La transparència juga un paper fonamental per tenir un consum racional i conscient. Aquí pots trobar 50 exemples de consum responsable.

Agenda d’Acció d’Addis Abeba

Acord aprovat el 2015 a Addis Abeba, Etiòpia, enfocat en finances i condicions laborals. S’estableix l’arquitectura financera per assolir els objectius de desenvolupament sostenible en totes les seves dimensions, mitjançant cooperació internacional. Fomenta la industrialització inclusiva i sostenible. Té com a objectiu resistir i donar capacitat de restauració davant els desastres naturals. Promou protecció social, seguretat alimentària i nutricional de la població. No es va aconseguir la creació d’una agència mundial contra el frau fiscal.

FAO i Fons per al Medi Ambient Mundial

La FAO i el Fons per al Medi Ambient Mundial (GEF) Global Environment Facility, aborda qüestions sobre el canvi climàtic, dona suport a projectes mitjançant el cofinançament i petites donacions a països en desenvolupament.

Fons Verd per al Clima

El Fons Verd per al Clima (FVC) Green Climate Fund (GCF) potencia el creixement mitjançant accions per mitigar el canvi climàtic en països en desenvolupament.

Coalició per a l’Economia Verda

Coalició per a l’Economia Verda (GEC) Green Economy Coaliation formada per més de 50 organitzacions no governamentals, ONGs, empreses, instituts de recerca, agències de Nacions Unides i sindicats per influir en debats polítics en la presa de decisions cap a la transició verda.

Aliança per a l’Acció cap a una Economia Verda

L’Aliança per a l’Acció cap a una Economia Verda (PAGE) Partnership for Action on Green Economy reencamina les polítiques econòmiques al voltant de la sostenibilitat. Orienten les reformes macroeconòmiques. Faciliten el canvi construint capacitats. Intercanvi d’experiències entre països, conferències, setmanes d’economia social i fòrums d’aprenentatge.

Organització Internacional de l’Ocupació

El Programa d’Ocupacions Verdes de l’Organització Internacional de l’Ocupació (OIT) The green jobs programme, amb oficina a Madrid, promou la sostenibilitat en les empreses per millorar el mercat laboral i fer-lo més ecològic.

Publicació científica recomanada: Ecological Economics