Els països desenvolupats democràtics han perdut els valors socials a favor d’interessos amb afany de lucre. Els diners haurien de ser només el mitjà, no l’objectiu. Què s’entén per un bé comú? Qui són els responsables de la debilitat dels Estats enfront dels mercats financers?
L’individualisme ha de deixar pas al cooperativisme, per respondre a les necessitats col·lectives. Hi ha un model alternatiu al capitalisme de mercat. La democràcia directa i participativa ha de complementar la democràcia representativa.
Índex
Què és el Bé Comú?
El bé comú en economia política, pot referir-se als béns o propietats d’un col·lectiu o d’una societat, anomenats béns comuns. Però també es pot entendre “el bé comú”, com bones accions cap als altres.
Fer el bé en economia, és la proposta, nascuda a Àustria de la qual en parlarem.
Si li preguntes al teu amic, “com estàs?” i et respon pels diners que té al banc, pensaràs que no ha respost a la teva pregunta. D’acord, té poc o molts diners, però i què. Està bé o està malament? És feliç? ¿Com està el món que l’envolta? Pot passejar tranquil pel carrer? D’això no t’explica res.
Aquesta és la forma en què actuen els països. Es mesuren pels seus diners. I les empreses, el mateix. Les activitats econòmiques han d’estar enfocades als interessos generals i el bé comú o públic.
Quin és l’objectiu de l’Economia?
Hi ha una confusió sobre els objectius de l’economia. La missió del sistema econòmic no és una quantitat de diners. Actualment mana l’afany de lucre, l’egoisme i la competència, és a dir, la crematística, l’art de fer-se ric. Segons Aristòtil, és condemnable l’acumulació de riquesa i el contraposava a l’economia.
A qui beneficia el producte interior brut? Al medi ambient, ho dubtem. El creixement del PIB no ens proporciona més salut, ni més felicitat. Els diners només haurien de ser un recurs.
Article 128 de la Constitució Espanyola:
Tota la riquesa del país en les seves diverses formes, i sigui quina sigui la titularitat, resta subordinada a l’interès general.
Les constitucions promulguen valors per defensar les persones i la naturalesa, però a la pràctica miren cap a un altre costat.
Espanya té diversos municipis del bé comú: Orendain, Miranda de Azán, Betxi, Villena i Benifairó de la Valldigna (última publicació oficial en 2017).
Christian Felber i l’economia del bé comú
L’economia de bé comú (EBC), com a moviment o model econòmic alternatiu, va néixer el 2010 a Viena impulsada per l’austríac Christian Felber. En els seus llibres explica el model econòmic entre el capitalisme i el comunisme, per afavorir les relacions humanes. L’economia i l’ètica, van de la mà, per aconseguir el benestar mitjançant la cooperació.
L’economia del bé comú és una economia de mercat ètica i sostenible basada en valors fonamentals.
Felber proposa limitar a la propietat privada, defenent un repartiment just, per evitar la concentració de riquesa. Pretén impulsar la democràcia participativa i directa, contra la democràcia representativa, afavorint que el poble sobirà decideixi directament sobre les iniciatives polítiques.
Llibres de Christian Felber
En català
L’economia del bé comú: Un model econòmic que supera la dicotomia entre capitalisme i comunisme per maximitzar el benestar de la nostra societat. (2014)
Diners: Noves regles de joc: Noves regles per al sistema monetari. (2014)
En castellà
- Hacia un futuro ecológico, El paciente España: El futur ecològic és viable. (1999)
- Salvemos el Euro: No es pot construir una societat justa, democràtica, solidària, i sostenible, tenint com a prioritat la creació d’una moneda. (2013)
- El trabajo social construyendo comunidades sostenibles: XXII Congrés estatal i I Congrés Iberoamericà de servei social. (2017)
- Por un comercio mundial ético: Perquè el debat no és entre lliure comerç i proteccionisme, sinó entre comerç ètic i no ètic. (2018)
- La voz interior: Espiritualitat, llibertat i bé comú. (2019)
Finances Ètiques i Solidàries
Aquest moviment socioeconòmic, democràtic i polític fa front al capitalisme, per exemple, fomentant un Banc per al bé comú. El banc del bé comú no ofereix interessos per als estalviadors, ni distribueix beneficis als seus propietaris. Un banc verd afavoreix a les empreses verdes i als productes verds. L’economia del bé comú persegueix el bé públic aplicant un enfocament holístic.
Et pot interessar: Entitats de banca ètica socialment responsables.
Perquè els productes verds estiguin a l’abast de la majoria de la població han de ser més econòmics que els productes d’empreses agressives amb el medi ambient i els drets humans. Així que són imprescindibles polítiques pel bé comú i la sostenibilitat ecològica. Les empreses verdes han de rebre avantatges legals que facilitin la seva expansió. I alhora s’haurien de crear impostos per a empreses perjudicials per a la comunitat.
Índex de Benestar Econòmic Sostenible
Per quantificar el benestar en l’economia nacional, en lloc d’utilitzar el producte interior brut com a unitat de mesura, hauríem d’usar el Producte del Bé Comú o també anomenat Índex de la Felicitat Nacional Bruta a Bhutan.
L’índex de benestar econòmic sostenible (IBES) és un balanç econòmic alternatiu indicador del benestar social. Aquest sistema de mesura econòmica no és nou, sinó del segle passat. El producte interior brut era modificat segons alguns factors que incidien en el benestar sostenible de la societat.
El balanç del bé comú (BBC) serveix per mesurar l’ètica de les empreses. Un resultat positiu del balanç, s’hauria de traduir en avantatges fiscals amb reducció d’impostos, millorar l’accés al mercat mundial ètic, gaudir d’aranzels diferenciats, ser prioritàries en la contractació pública i rebre ajudes.
L’objectiu de tota activitat econòmica ha de ser el benestar, satisfer les necessitats de la societat i millorar la dignitat de les persones. L’èxit de les empreses hauria de mesurar-se segons la seva contribució al bé comú. No oblidem que els diners no són la meta de l’economia segons les nostres constitucions.
Valors del Bé Comú
Els valors reals que afavoreixen els drets humans i la natura que s’haurien de plantejar són, la democràcia, la dignitat humana, la salut, l’educació, la igualtat de gènere, la cultura, el respecte, l’honestedat, l’ajuda mútua, la petjada ecològica , la participació democràtica, la confiança, la pau, la solidaritat, l’empatia, la cooperació, l’equitat, la justícia social, la compartició, la transparència o l’antiracisme.
Uns objectius ètics sense danys col·laterals o externalitats, afavoreixen una economia social més eficient i eficaç.
La Matriu del Bé Comú
La matriu del bé comú és el document actual en forma de test, per quantificar el nivell de compromís de les empreses, organitzacions, ajuntaments, universitats o centres educatius amb el bé comú. Les organitzacions són lliures de realitzar-la de forma voluntària. L’associació federal posa a la seva disposició consultors acreditats per facilitar la tasca.
L’informe té en compte el tracte amb proveïdors, propietaris, proveïdors financers, treballadors, clients, altres empreses i l’entorn social. A aquests grups d’interès se’ls planteja diferents valors agrupats en quatre grups:
- Dignitat humana
- Solidaritat i justícia
- Sostenibilitat ambiental
- Transparència i participació democràtica
S’avalua l’abast de cada un d’aquests indicadors i depenent del grau d’implicació, l’organització rep més o menys puntuació per un auditor extern. La nova etiqueta o segell amb el balanç del bé comú s’espera per a finals del 2020 en productes d’empreses pioneres ja auditades. Els consumidors disposaran de més informació per poder escollir.
Limitació de la Desigualtat
Per limitar la desigualtat entre les persones s’hauria de garantir una renda bàsica universal i sobretot, definir un ingrés màxim, múltiple del salari mínim. S’estima que un factor 10, seria acceptat per la majoria de la població. El salari màxim no podria superar 10 vegades el salari mínim.
Foment de l’Economia del Bé Comú
En assemblees democràtiques, el poble sobirà, defineix els elements fonamentals del sistema econòmic.
L’Associació Federal Espanyola per al Foment de l’Economia del Bé Comú AFEF/EBC és l’organització que col·labora de forma voluntària amb la finalitat de desenvolupar aquesta economia verda.
Actualment disposa de quatre associacions territorials a Espanya, una d’elles a Catalunya i una altra al País Valencià:
- Associació Canària EBC
- Associació Andalusa EBC
- Associació Catalana EBC
- Associació Valenciana EBC
