La petjada ecològica és un terme que necessita més difusió, per generar consciència en sostenibilitat. Els nostres hàbits de consum tenen un impacte ambiental que no veiem. Quants planetes necessitaríem si tothom visqués com tu? Quants arbres s’han tallat per fer els mobles de casa teva? Quina és la superfície necessària per a produir tot el que compres? Pot el planeta absorbir els residus que generes? Què consumeixes, quina roba vesteixes, què menges, quan viatges. La petjada ecològica és la resposta a totes aquestes preguntes.
Índex
- 1 Definició de Petjada Ecològica
- 2 Estimació de la Taxa d’Utilització dels Recursos Naturals
- 3 Indicador de Sostenibilitat a escala internacional
- 4 Dia de la sobrecapacitat de la Terra
- 5 Origen de la Petjada Ecològica
- 6 Conceptes del Test de Sostenibilitat
- 7 Tipus de sòl amb Capacitat Biològica
- 8 Consells per reduir la petjada ecològica
- 9 On calcular la teva petjada ecològica
Definició de Petjada Ecològica
La petjada ecològica és un indicador que mesura les hectàrees globals que requereix l’espècie humana per produir tots els recursos que consumeix i absorbir els residus que genera. És una metodologia per mesurar l’impacte de les activitats humanes, les emissions i els residus sobre el medi ambient.
La petjada ecològica és l’espai del planeta Terra que utilitzen les persones de manera directa o indirecta, a través del seu consum. La globalització del consum, comporta l’ús i deteriorament de terra i mar de tot el món, inconscientment.
Per exemple l’espai de casa teva, les terres que cultiven i crien els teus aliments, els sistemes de purificació i emmagatzematge de l’aigua que beus, els camps de cotó per confeccionar la teva roba, el bosc que absorbeix el CO2 de la combustió del teu automòbil… tot ha de ser comptabilitzat en aquest instrument de sensibilització ambiental.
Estimació de la Taxa d’Utilització dels Recursos Naturals
Només disposem d’un planeta, té una biocapacitat limitada i necessita temps per renovar-se. Actualment estem consumint matèries primeres que no disposarà el planeta del futur. Per comptabilitzar, comparar i conscienciar cal una estimació dels recursos utilitzats.
La influència de l’espècie humana en la modificació del clima s’ha accentuat en els últims anys. La crema de combustibles fòssils com el petroli i el carbó són, proporcionalment, els més perjudicials per a la Naturalesa. Quina és la nostra responsabilitat en la contaminació de l’entorn? Superar la capacitat de càrrega de la planeta de forma continuada no és viable. Cal actuar immediatament.
Necessitem un indicador de la sostenibilitat tot i la dificultat per comptabilitzar-ho. La petjada ecològica és l’eina per prendre consciència del camí que no cal seguir. Deixa de consumir!
Indicador de Sostenibilitat a escala internacional
Els indicadors de la petjada ecològica permeten la comparació en termes de sostenibilitat. Com més consum de materials i energia, més gran serà la nostra petjada. Si sumem totes les superfícies i les dividim pels habitants de l’àrea estudiada, el resultat és la petjada ecològica per habitant.
Catalunya i Espanya, juntament amb altres països, consumeixen més recursos dels que poden produir. Aconseguir l’objectiu no és fàcil i necessita la implicació de tots, governs, empreses i població
Mentre que 759 milions de persones pateixen desnutrició, 1.900 milions pateixen sobrepès. El consum responsable afavoreix l’equilibri, la igualtat d’oportunitats i la justícia social. Actualment es necessiten gairebé 2 planetes i si no reduïm el consum necessitarem 2 planetes i mig el 2050.
Dia de la sobrecapacitat de la Terra
Segons l’ONG Global footprint Network, el 29 de desembre de 1970 els recursos naturals que corresponien per a aquest any, es van acabar. A partir d’aquí, la data no ha deixat d’avançar.
Amb l’objectiu de conscienciar la població, cada any es publica una data en la qual la humanitat ha consumit el seu pressupost anual. El dia de l’excés de la Terra o de la sobrecapacitat, marca la data en què la demanda de recursos i serveis ecològics de la humanitat en un any determinat excedeix el que la Terra pot regenerar.
La data actual calculada per 2023 és el 3 d’agost. Aquest és el dia en què s’han consumit els recursos que el planeta pot produir en un any. Pots llegir l’informe de recerca en anglès a www.overshootday.org.
Estem sobre-consumint la capacitat del planeta i destruint els recursos a una velocitat superior al temps necessari per a la seva regeneració natural.
Molts ecosistemes s’estan esgotant a causa del consum accelerat de recursos per part dels països desenvolupats. El planeta disposa de menys de dues hectàrees per habitant. Però alguns països rics necessiten més de 5 hectàrees per individu.
El canvi climàtic provocat per la humanitat, empitjora els ecosistemes naturals necessaris per a la seva pròpia supervivència.
Origen de la Petjada Ecològica
Van ser dos, els artífexs del concepte de petjada ecològica. El professor William Rees juntament amb Mathis Wackernagel són coneguts en economia verda com els creadors del llibre “La nostra petjada ecològica: Reduint l’impacte humà sobre la Terra” en 2001.
Van crear aquesta eina per mesurar l’impacte dels esforços per posar remei al canvi climàtic. Per a això era necessari determinar la pressió que s’exerceix sobre la naturalesa, així com la capacitat de la planeta per satisfer les demandes.
La petjada ecològica des del seu naixement, mesura l’àrea biològicament productiva necessària per abastir tot el que la gent demanda de la natura: fruites i verdures, carn, peix, fusta, cotó i altres fibres, així com l’absorció de diòxid de carboni dels combustibles fòssils. També es comptabilitza l’espai urbà construït, els seus carrers, edificis i carreteres.
En aquest enllaç pots comprar tecnologia i alhora compensar la seva petjada de carboni.
Conceptes del Test de Sostenibilitat
Capacitat biològica o biocapacitat
La biocapacitat d’una superfície, expressada en hectàrees globals (gha), és la capacitat dels ecosistemes per generar els recursos consumits i absorbir els residus. La capacitat biològica no és constant, ja que varia pel clima i la pressió humana.
Biocapacitat per persona (o per càpita)
La biocapacitat per càpita és el resultat de dividir la biocapacitat de la planeta, entre la població mundial. En 2017 (última data calculada) disposem d’1,6 hectàrees globals per persona.
Hectàrees globals (gha)
Les hectàrees globals (gha) són la unitat de mesura de la petjada ecològica i la biocapacitat. Aquesta unitat de mesura permet als investigadors l’estudi i la comparació entre diferents regions. El valor d’una hectàrea global varia lleument d’un any per l’altre, ja que la productivitat no és constant.
La petjada de carboni
El component de carboni de la petjada ecològica, anomenada petjada de carboni, mesura l’àrea de bosc que es requereix per absorbir totes les emissions de carboni de l’activitat humana. És l’indicador de les emissions de CO2 produïdes pels combustibles fòssils.
La petjada de carboni també es pot expressar en tones de CO2 emès.
En l’actualitat, la petjada de carboni constitueix aproximadament el 60% de la petjada ecològica. I està directament relacionada amb els altres components de la petjada ecològica: terres de conreu, aigua, pastures, boscos i infraestructures, ja que totes aquestes demandes competeixen pel mateix espai.
Dèficit ecològic / reserva de biocapacitat
La petjada ecològica hauria de ser inferior a la biocapacitat. Quan l’empremta és superior, es produeix un dèficit ecològic. Si per contra, la petjada és inferior, es disposa d’una reserva de biocapacitat.
Cap regió hauria d’excedir la seva biocapacitat per no posar en risc la sostenibilitat a escala mundial. El dèficit ecològic global és un greu problema, ja no només disposem d’un planeta.
Deute ecològic o deute de biocapacitat
El deute ecològic és la suma dels dèficits ecològics anuals. Des de 1970 la petjada ecològica supera la biocapacitat global. En 2021 el deute de biocapacitat supera els 18 anys de la productivitat total.
Tipus de sòl amb Capacitat Biològica
Les 12 mil milions d’hectàrees biològicament productives de terra i aigua de la planeta es classifiquen en 5 tipus:
- Terres de cultiu
- Terres de pasturatge
- Terres forestals
- Sòl edificat i infraestructures
- Zones de pesca
Terres de cultiu
Entre tots els tipus de sòl, les terres de cultiu són les més bio productives, ja que són utilitzades per produir aliments. Són superfícies de terreny amb activitat agrícola. En elles es cullen vegetals per al consum humà, per a la ramaderia, biomassa i altres usos industrials.
Les terres forestals o boscos
Tenen un doble ús, productes forestals i absorció de CO2. Els boscos produeixen fusta i llenya per a múltiples béns de consum. Les terres forestals són les encarregades d’absorbir el diòxid de carboni emès per les combustions provocades per la humanitat. Ajuden a reduir la petjada de carboni.
Terres de pastura
Les pastures o terres de pasturatge són utilitzades per alimentar bestiar. Per calcular la petjada de les terres de pastura es comparen els aliments requerits pel bestiar durant un any amb els aliments disponibles al territori.
Zones de pesca o caladors
Per calcular la petjada de les zones de pesca es fan estimacions de captura sostenible per a les diferents varietats de peixos. Els caladors requereixen temps suficient per regenerar-se i garantir la sostenibilitat, després de la pesca intensiva. La sobreexplotació i esgotament dels mars afecta la biodiversitat.
Sòl edificat i infraestructures
Els habitatges, carrers, indústries, embassaments i edificis ocupen cada vegada més espai. I aquest terreny ocupat redueix les terres de conreu i els espais verds.
Consells per reduir la petjada ecològica
Has de prestar especial atenció en l’energia que utilitzes, l’aigua que consumeixes, el mitjà de transport que empres i els residus que rebutges.
El càlcul de la teva petjada ecològica té en compte:
- Lloc on vius: Els països rics tenen una empremta superior.
- Petjada hídrica: Reduir la petjada hídrica ajuda a disposar d’aigua suficient per a tots. Utilitza sistemes de reg eficients. Usa airejadors en aixetes i altres artefactes economitzadors per reduir el consum d’aigua.
- Nivell d’ingressos: El teu nivell adquisitiu influeix en la teva forma de consumir.
- Nivell d’estudis: L’educació sempre és bona per al planeta.
- Edat i gènere: Les persones tenen diferents necessitats segons l’edat i el gènere. Els adults tenen una empremta superior que els nens i la gent gran.
- Habitatge: No és el mateix viure en un pis que en un xalet. L’orientació i el seu aïllament és un factor decisiu.
- Nombre de persones convivents: Compartir espai, sempre és més sostenible.
- Calefacció i aire condicionat: Com escalfes o refredes casa teva? Fes un ús adequat de la climatització. A l’estiu, refresca la teva casa a l’alba i evita l’entrada del Sol. Fes just el contrari que a l’hivern.
- Clima: El clima suau redueix despeses.
- Consum: Redueix el teu nivell de vida. Compra amb freqüència només el que necessites en botigues de proximitat.
- Electrodomèstics: L’eficiència energètica importa molt.
- Desplaçaments: Quin mitjà de transport utilitzes en general? A quina distància?
- Plantes: Uses reg per degoteig?
- Productes perillosos: Evita comprar productes amb símbols de perill, en productes de neteja o bricolatge.
- Alimentació: Consumir excés de carn no és sostenible. Redueix el consum d’envasats i rebutja els processats.
- Reciclatge: Separa els teus residus.
- Viatges: Viatjar amb avió és molt contaminant.
Et pot interessar: Els Parcs Nacionals Són Espais Protegits
On calcular la teva petjada ecològica
Hi ha disponibles diverses calculadores en línia per saber la teva petjada ecològica personal. Les més importants són:
- https://www.vidasostenible.org/ Aquest test t’oferirà consells pràctics segons les teves necessitats.
- https://www.tuhuellaecologica.org/ Enquesta exhaustiva sobre els teus consums per analitzar el teu nivell de sostenibilitat. Web de la Diputació Foral de Biscaia, Global Action Plan i Fundació Vida Sostenible.
- https://www.footprintcalculator.org/ Calculadora de petjada ecològica.
Podem arribar a la conclusió, que si tots els habitants del planeta Terra visquessin amb el mateix estil de vida que els ciutadans dels països rics, serien necessaris 3 planetes. I el pitjor de tot és que els grans impactes ocasionats per aquests països, es produeixen lluny d’ells, augmentant les desigualtats.
Fonts de dades:
